El dia mundial de la poesia i nosaltres

Obre les ales,
contempla l'infinit,
ets poesia!

Soc el que soc,
un full que es deixa anar
després d'escriure'l.

M’agafa de la mà
i em fa escriure.
El que veig, el que em passa
fan d’escenari
per parlar del que sé,
i encara no sé que ho sé.

Per això a dins hi cap tot:
el mar, la lluna,
la vellesa i la infància,
l’asfalt, les flors, el desig i la por,
la guerra, la tristesa,
els anhels i fracassos...
l’amor, si hi és, i si no hi és també,
tot allò que em fa viure.

Si se n’anés,
em quedaria muda.

moriria.