Benvolgut foster....

Estaré atent, pot estar-ne segur.
Per cert, quan jo era petit, vaig viure una llegenda feta realitat: l'ocell de la mort, una mena d'enorme corb negre, s'aturà en el meu barri, i s'estigué una hora sense moure's damunt d'un pal de telèfons. Els millors caçadors, el de millor punteria, li dispararen més de vint trets des de sota mateix. I res. Al final l'ocell s'envolà i marxà lluny.
L'endemà, la iaia Margarida, una vella que vivia a la casa més propera al pal telefònic, va palmar.
Coses de la vida, suposo

foster