ànim company!!! Hi ha més dies que llangonisses

ei Josep, estic segur que hi haurà moltes més oportunitats. Au no en facis un gra massa, que ets molt jove per a desanimar-te!

I moltes felicitats a tots els autors, tan els seleccionats com els que no!!!! Jo també espero veure aviat el llibre!

ARRASARÀS!

Josep, de debò, t'ho torno a dir, ets una de les grans promeses que he conegut a RC, i no vull, perquè senzillament no em dóna la gana, que et sentis trist per no haver estat seleccionat. I no em dóna la gana perquè sóc lector teu, perquè crec imaginar el teu potencial i perquè ets molt, molt, molt jove. Jo, a la teva edat, encara no havia començat a escriure. I tu ja ho fas i molt bé.

A títol personal, et diré que he participat amb vint o vint-i-cinc concursos literaris i només en una ocasió vaig quedar tercer. Per tant jo encara espero que arribi el "meu" petit gran moment. NO ET DESANIMIS. Per res del món, si us plau, NO ET DESANIMIS. El teu gran moment arribarà. Perquè sí. Perquè tu vols que arribi i arribarà. Llavors, si te'n recordes dels teus vells companys relataires, ens ho fas saber i estigues ben segur que t'aplaudiré des de la primera fila el dia que presentis el teu gran best-seller. I no ho dic amb conya, de debò, arribarà aquest moment.

Si tu vols, és clar.

Només això, Josep; VULGUE-HO! Nosaltres ens mereixem veure't triomfar, i llegir-te, i que ens firmis llibres.

Una forta abraçada i recorda: la "guerra" encara ha de començar. Prepara l'artilleria!

Salut!

Vicenç

josep o Pep com m'agrada anomenar el meu fill, jo he hagut d'esperar 57 anys per veure un relat meu publicat, escrius molt be, jo a la teva edad ni una lletra sabia escriure i manco en català, tens tot un futur per endevant, si la meva modesta opinió et serveix, pots arribar molt lluny ....

Una abraçaferrada molt forta
Conxa

Ai, estimat punyeteru vocacional. No estiguis trist. Ho estigue-ho, hi tens dret. Però no dramatitzis. Tens només 13 anys i la tossuda veritat és que encara estas verd per determinades coses. Si sabéssis com t'envejo! Tu encara et pots menjar el món. En canvi, a mi, el món ja se m'ha menjat. O sigui que anima't. El futur és tot teu.
Que això et serveixi per millorar. Escriu més i sigues més exigent amb tu mateix. Ja t'ho vaig dir una altra vegada... entrena! Entrena i el teu límit és el cel.
Vinga, doncs. Una abraçada, figura!

estava segura que passaria el que ha passat... però bé... una mica d'il.lusió sempre queda... quina gran merda... si és que no hi ha un sol dia que pugui ser feliç del tot... :( merda, merda, merda!

L'enigma d'aquest mar on
t'emmiralles,
la por de la frontera que és
la platja on mor el mar
i la platja mateixa.
La remor del negre fet
aigua.