A veure que us sembla

Després de molts mesos de no poder escriure seriosament (la feina, la família, els posts polèmics...) he aconseguit acabar un conte. El final, el darrer paràgraf, l'he volgut fer d'un sol punt. Per què? No ho sé ben bé però m'he autoimposat aquesta característica... potser perquè és una mena d'epíleg que vull que sigui complet, ràpid i que suggereixi moltes altres històries (veus ara ja sé perquè l'he volgut fer així, no hi ha res com haver de concretar i d'escriure les idees)... ara bé el llegeixo i em sona estrany.

A veure què us sembla i si el trobeu ben puntuat o no.... no pot tenir cap punt només comes, dos punts i punt i coma. Feu-me suggerències sisplau.
--------
Encara podria explicar unes quantes coses dels germans: de l'adolescència difícil de l'Angelet fins que va descobrir (o va assumir) que era homosexual; de les meves dificultats per establir relacions serioses i prolongades de parella; de la separació de la meva germana als trenta anys i dels novios cada cop més problemàtics que va tenir; dels problemes del meu germà gran amb l'alcohol, però penso que aquestes històries no tenen cap interès i que tots els problemes i dificultats que hem passat a la vida provenen de tot el que vam patir a casa.
---------

Ho deixo aquí fins al vespre o a la nit no podré llegir les vostres respostes.

Salutacions

Lluís