A RELATS EN CATALÀ, SEMPRE EN CATALÀ

La correcció històrica idiomàtica en literatura és una bajanada com un piano. I més en una pàgina on es defensa el català com a llengua vehicular. Si visiteu qualsevol cultura literària que no sigui la nostra veureu que la correcció idiomàtica implica escriure alguna frase, curta, en una altra llengua que no sigui la predominant. Això en la majoria dels casos, que sempre hi ha qui vol fer-se l'interessant i utilitza altres llengües, que normalment necessiten un peu de pàgina per explicar que diu allí en aquella altra llengua, que no tothom l'ha d'entendre.
Sí, aquí estem sota una immersió castellana brutal, i tothom entén el castellà, però això és relats en català, si voleu escriure un relat en castellà, hi ha moltes altres pàgines on sereu ben rebuts.
I la correcció està a escriure correctament la nostra llengua, i fer-ne ús, i divulgació.
La resta sols és fugir d'estudi.

I si alguna vegada hem validat algun relat amb excés lògic d'altres llengües, mirarem que no torni a passar.

Una veterana dels validadors us ho demana i en segons quins casos, i en la situació actual del català, no hi ha d'haver discussió: a Relats en Català, sempre en Català.

SOM LLENGUA VIVA