A mi em sembla fantàstic

Uff... deu ni do, no? N'hi ha per tothom en aquest article, ningú en surt ben parat.
Bé, en principi diria que molt de bo no li aporta a l'autor, ja que més aviat critica als mitjans que li han concedit el premi.
He de confessar que he rigut quan he llegit les dues frases literals tretes del llibre...
"Gent com formigues a dintre els cubicles", i l'Hèctor Bofill preguntant si això val 48.000 euros...
Bé, no sé s'hi és per tant perquè no he llegit pas aquesta novel·la, però la meva opinió a la teva pregunta és que la crítica de constructiva no en té res...
Jo, de premis i subvencions, tampoc en sé res...

Bona nit!

-Filladelvent-

Potser aquest tan Hèctor Bofill optava a algun dels premis esmentats.

En tot cas, si algun d'aquests irresponsables mencionats a l'article llegeix per casualitat aquestes linies, faig constar que dono el meu recolzament a la nova política de llençar els diners dels contribuents en premis a escriptors principiants i desconeguts. Sense anar més lluny, en aquesta mateixa web, ha sorgit una iniciativa anomenada "El repte" que promociona l'aparició de nous talents literaris per repoblar la pressumptament destroçada Literatura Catalana. Res, amb uns pocs milers d'euros al mes, ja fem.

Evidentment, la crítica és destructiva.
Però aquí es sumen un seguit de fets.
El llibre, que va ser premi St. Joan me'l van regalar.
No vol dir res, diuen que sobre gustos no hi ha res escrit, però el vaig deixar abans de la pàgina 30.
Opinió personal, és banal, per una banda no té història, per altra fa descripcions òbvies que a mi no m'aportaven res. Repeteixo, opinió personal. El redactat, correcte. Cosa que vol dir més bo que el d'alguns autors actuals amb certa difusió,
D'altra banda, i no ho sabia, si resulta que ara toca promocionar autors pel seu color polític, malament anirà la nostra literatura.
Mireu, Relats en Català, està fent molt més per la literatura catalana que el senyor Toni Sala. I de subvenció no en té.
En conseqüència, puc opinar que els diners públics per literatura, s'inverteixin d'una manera més adient.
Hi ha massa autors amb una gran obra, bandejats sistemàticament perquè un premi nacional vagi a parar a la promoció d'un autor afí al govern sobre el que no hi ha en absolut consens. Caldria deixar aquesta decisió en mans d'autors dels reconeguts tant per la crítica com pels lectors.

Em sembla fantàstic que sortin a la llum crítiques d'aquestes. El Toni Sala no em cau gaire bé, s'ha aprofitat d'uns sectors mediàtics als quals ha caigut bé i ara li donen el Premi Nacional.

Hi ha molts concursos de literatura per a "desconeguts", però un premi nacional de literatura ha d'anar a un escriptor il·lustre, que s'ho mereixi.

I una crítica a un llibre ja publicat i que ha guanyat 48.000 euros NO HA DE SER CONSTRUCTIVA.

Si demanem que les crítiques a relats en català siguin constructives és perquè a nosaltres no ens donen 48000 euros per les nostres obres...

El dia que me'ls donin podreu titllar els meus poemes de "nyaps il·legibles", si m'ho argumenteu tan bé com el Bofill.

Salut!

PD: la política cultural és dels àmbits del govern tripartit on s'hi veu més la mà del psc... i evidentment no és una mà gaire positiva...