Déu n'hi do, m'ha agradat molt. És molt intens, i això costa en un relat breu (almenys a mi). M'encanta l'expressió "tornar a visitar el dia d'ahir". Dóna una idea de temps/espai no lineal i molt física. És un relat de viatges en el temps; quan els fets han passat, es recorda el passat; quan els fets estan passant, es pressenteix el futur...