Petita flor, el millor de tot a sigut sentir com la cantes, com la sents i com la tristesa i el teu somriure s´ajunten i...pell de gallina....
m´ha encantat sentirte , gràcies per compartiro amb mi.

no oblidis mai qui ets i el molt que representes per els teus amics, per la gent de la teva vida, saps que ets a la meves fotografies, a la meva pelicula, al meu suro penjat a la paret , al meu cor.
Si marta, tu tb formes part de la meva pelicula, ets entre els meus negatius, ets allà grabadeta, tu i la teva llum.

Mil abraçades i petons d´aquells meus...
pri¡¡ncesaaaaa

Flor, segurament ja saps qui sóc. Et vaig dir que era trist...no sabia que més dir-te, et tinc davant, en silenci plores i jo espero veure el dia que ploris des de dins de l´ànima, per fer-te costat com cada dia. Fins i tot deixarte anar pot ser doloros, però recomo que ho provis. Deixa´t anar...No t´amaguis de ningú i menys de tu.
Una abraçada nena