Què maco aquest poema. És molt fresc i sembla molt espontani (i si està escrit al tren, segurament ho sigui). Sigui com sigui, sí que m'has fet somriure! Que sàpigues que segueixo llegint-te!

Et vaig dir que et comentaria i aquí estic! He tingut prou memòria com per recodar on em vas dir que t'havia de buscar. Bé, ara començo a llegir-te, de fet. Així que dóna'm temps, els comentaris sobre els teus relats trigaran una mica més en arribar! Però segueix així, que em sembla que ho fas molt bé!

P.D. Per cert, saps qui sóc? Una pista... ens vam conéixer per cap d'any.