M'agrada força aquest poema, li trobo un nosequè d'Andrés Estellés que el fa agradable. El record lleugerament íntim (un "recorde" i un "amb mi"), basat en l'evocació entre paisatgística i mitificada, sempre és bona peça literària, i la selecció lèxica és prou ben feta (la barreja d'elements naturals i urbans).
Li retrec, potser, una manca de to agredolç que penso que tot record implica, per la seva mateixa naturalesa de cosa passada i present alhora; a més, la manca de puntuació reforçaria aquesta sensació de mig allunyament, que penso que queda tot just insimuada i es podria haver explotat més.
Paga la pena llegir-lo.