Molts Nadals diferents en aquest poema i moltes realitats que queden amagades per les llums i les cançons. Mantenim l'esperança d'un bes que potser ens salvarà.

Ho sento, no sé si el podeu esborrar

És tan compacte que neguiteja.
Puc sentir l'angoixa i la rendició i potser també l'esperança, però és molt poqueta. No sé si és un naixement o encara està de part.

És tan compacte que neguiteja.
Puc sentir l'angoixa i la rendició i potser també l'esperança, però és molt poqueta. No sé si és un naixement o encara està de part.

m'han vingut ganes de ser dits per jugar per contrades i boscúries, i aletejar com papallones, i sentir la seda de la pell.

m'ha agradat el ritme i les paraules. sembla mentida com un paisatge pot ser tan suggerent.

No és fàcil superar l'absència, ni que sàpigues que una part d'aquell que has estimat continua viva en un altre cos.
El teu poema és tendre i positiu: un missatge de conhort i esperança.

Pobres follets, sempre els hi toca fer la feina. Sort que aquest cop el Roger els ajuda una mica.
Molt fresc i molt clàssic alhora.

Desgraciadament és massa real per ser llegenda.
És esgarrifós el maltracte psicològic primer i després les agressions físiques, la dona s'infravalora i és molt complicat sortir d'aquest forat negre.

M'ha agradat molt.

La història m'ha fet plorar de tristesa i d'enyoraça.
Vaig viure de petit a Poble Sec i ha sigut com tornar al passat.

Felicitats.