Cercador
Un nou jorn
Un relat de: ninonaBoira d’ànima ferida que guarda guerres i derrotes. Guerra diària, derrota quotidiana. Quotidiana invasió de negror de nit que es consumeix en un lament obstinat. Lament de nàufrag que busca recer de les ferotges onades en una roca inexistent o inabastable. Inabastable el far que en la llunyania crema. Cremor d’angoixa punyent.
Els ulls tancats, els punys tancats, la boca closa, les dents serrades, el cor eixut, el crit callat que li tenalla el coll amb l’estupor de les ales trencades. Trencadissa de cor enamorat i cec. Ceguesa de flors marcides que ploren fúria i enterren petons i goig i dol i mort.
I en el desconsol profund de les ombres perpètues s’obre pas -lleu com l'aigua- la tendresa: la que amaga i la que anhela; la que l’empeny a descobrir, entre les runes de la rendició cansada, la voluntat de ser.
En pou amarg i buit neix un bri d'esperança que batega amb el tacte d’una mà amiga i s’escalfa d'estels dibuixats en el somriure d’uns ulls còmplices.
Emigren els negres ocells amb el nou dia.
Dins seu, és un nou jorn.
Els ulls tancats, els punys tancats, la boca closa, les dents serrades, el cor eixut, el crit callat que li tenalla el coll amb l’estupor de les ales trencades. Trencadissa de cor enamorat i cec. Ceguesa de flors marcides que ploren fúria i enterren petons i goig i dol i mort.
I en el desconsol profund de les ombres perpètues s’obre pas -lleu com l'aigua- la tendresa: la que amaga i la que anhela; la que l’empeny a descobrir, entre les runes de la rendició cansada, la voluntat de ser.
En pou amarg i buit neix un bri d'esperança que batega amb el tacte d’una mà amiga i s’escalfa d'estels dibuixats en el somriure d’uns ulls còmplices.
Emigren els negres ocells amb el nou dia.
Dins seu, és un nou jorn.
Comentaris
-
tot nou[Ofensiu]Imma Cauhé | 26-11-2014
Tot tancat per obrir-se cap a un no sé què i anar a un no sé on.
-
oh, se m'ha doblat[Ofensiu]totllegint | 21-11-2014
Ho sento, no sé si el podeu esborrar
-
Neguit[Ofensiu]totllegint | 21-11-2014
És tan compacte que neguiteja.
Puc sentir l'angoixa i la rendició i potser també l'esperança, però és molt poqueta. No sé si és un naixement o encara està de part. -
Neguit[Ofensiu]totllegint | 21-11-2014
És tan compacte que neguiteja.
Puc sentir l'angoixa i la rendició i potser també l'esperança, però és molt poqueta. No sé si és un naixement o encara està de part.
l´Autor

58 Relats
230 Comentaris
130037 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 1964. Volia investigar i fer grans descobriments, i vaig estudiar Bioquímica, però després de moltes voltes he acabat fent projectes informàtics, una feina que m'agrada.De sempre m'ha apassionat llegir i escriure. Un dia vaig descobrir aquesta web a través d'un bon amic que hi escrivia, i des d'aleshores m'hi passo quan puc.
Va haver un temps que participava en els reptes (aleshores nomès hi havia el clàssic) i era gairebé addictiu, però ara m'és gairebé impossible.
Darrerament m'he aficionat al niporepte, però només hi participo de tant en tant.
També em trobareu al bloc Univers madur.
Passeu-vos, comenteu i no dubteu a criticar: és la millor manera de millorar.
Per qualsevol cosa que vulgueu, m'agradarà tenir notícies vostres ...
ninona1206[arrova]gmail[punt]com
Per si us fan servei, algunes eines i enllaços útils