El teu poema està plè de compassió i d'amor que sempre haurien de guanyar a l'odi i la por. Fugir del sol negre és el millor que pots fer, perquè simbòlicament existeix.

Una abraçada

Sigmund Freud, analitza això!

Bizanci va ser un mur de contenció durant segles enfront del fonamentalisme islàmic; ho van fer per la seva pròpia supervivència naturalment no ho van fer pensant en la supervivència d'Occident. No obstant devem moltes coses a la Segona Roma. Constantinoble no tornarà a exisitr mai més sinf

Per sort la fantasia ens permet canalitzar la mala llet que tots i totes portem dins. Ara bé x la majoria els teus versos són una provocació contra allò intel·lectualment correcte en poesia com parlar dels sentiments senzills que provoquen les matgarites al paisatges bucòlics de les nostres contrades...

Si per cas el pastisset seria de xocolata amarga en un after ;)

Em recorda al rollo de Lars Von trier a "Antichrist" però sense dona maltractada

De vegades hi han poemes que diuen el què no volem sentir: les drogues legals com l'alchol poden convertir-te la vida en una peli de terror. No obstant m'ha semblat un poema agradable de llegir i treballat. Segueix així...

Merci pel teus comentaris, m'ajuden molt a continuar penjant relats. De fet m'he sentit identificada amb tot això de la por perquè de vegades he escollit amistats buscant un reflex del passat i només em serveix per tornar-me a equivocar!

El teu poema m'ha recordat que la vida no és fàcil, però per les persones fortes tots els obstacles són oportunitats per créixer i per trobar una sortida. Al final sempre ens resta l'esperança i el record d'haver estimat i que ens hagin estimat. M'agrada molt com escrius, m'hi sento identificat perquè jo també utilitzo imatges potents per comunicar-me i la poesia que té quelcom de "visual" s'agareix perquè és fàcil de comprendre. En aquest sentit els meus referent culturals són semblants als teus i ostres jo també sóc Lleó!

Aquesta versió supera l'anterior i de fet segurament supera tot allò què has fet abans. Potser per treure el cinisme?!

Em sembla un relat molt nihilista i neoromàntic d'algú de la generació X, jo soc de la Y i per mi parles d'un passat que em sembla insondable però és un gran encert. Felicitats

Tot plegat és místic, psicoanalític, intens...

M'agrada la tendresa que desprèn el conjunt tot i el final més aviat amarg...

Quin cabronàs que està fet el Papa, segur que està molt mal follat i no és ningú per parlar de planificació familiar. És un porc feixista!

Merci per comentar-me; crec que és molt important entendre que no som allò que escrivim: podem ser tant perverses i rares a la fantasia i a la realitat tant normals, no creus que per les dones és més fàcil distingir les dues esferes?