Colors primaris

Un relat de: Teodora

Ells són molt joves,
però sempre sembla
que hagin sortit
d'una capsa
de retoladors
amb pocs colors:
no hi ha gris
ni tampoc taronja fosc.

Viuen de supersticions,
no creuen en la varietat
inherent a la humanitat,
ni en la tolerància,
ni en l'ambigüitat:
tot es redueix a negre o blanc.

Els seus ideals
heretats d'avantpassats
i els perjudicis
que anomenen valors,
no sembla que els ajudin
a triar una opció
per sortir de la uniformitat.

Boques roges, com cireres
que mai no podran besar,
indrets multi cromàtics
que són incapaços
de trepitjar;
és trist, però sovint
sota una pàtina brillant
tan sols hi ha
una estoig fosc
que fa molt soroll
quan cau sobre
marbre dogmàtic...


Comentaris

  • Fascinant visió dels colors,[Ofensiu]
    Romy Ros | 08-10-2009 | Valoració: 10

    però el món està ple de matissos i ple de colors variats. El blanc i el negre no són els únics i els artistes poden copsar la multitud cromàtica que els envolta. Enhorabona per aquest poema!

  • El trobo molt[Ofensiu]
    Epicuri | 22-08-2009

    però que molt bó en tots els aspectes, si és que es poden diferènciar. Concís perfil d'aquest cervell reptilía tan difícil de superar.

    Em tem que no t'havia llegit encara! imperdonable.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Teodora

Teodora

25 Relats

59 Comentaris

29805 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Estic condemnada a viure amb intensitat, atrapada per la dualitat, sóc bipolar i bisexual. Els meus relats reflecteixen les contradiccions que m'esquincen. Em limito a resistir, esperant que algú baixi al meu infern per salvar-me sense mirar enrera.