Colors primaris

Ells són molt joves,
però sempre sembla
que hagin sortit
d'una capsa
de retoladors
amb pocs colors:
no hi ha gris
ni tampoc taronja fosc.

Viuen de supersticions,
no creuen en la varietat
inherent a la humanitat,
ni en la tolerància,
ni en l'ambigüitat:
tot es redueix a negre o blanc.

Els seus ideals
heretats d'avantpassats
i els perjudicis
que anomenen valors,
no sembla que els ajudin
a triar una opció
per sortir de la uniformitat.

Boques roges, com cireres
que mai no podran besar,
indrets multi cromàtics
que són incapaços
de trepitjar;
és trist, però sovint
sota una pàtina brillant
tan sols hi ha
una estoig fosc
que fa molt soroll
quan cau sobre
marbre dogmàtic...