Amor inflable

Un relat de: Teodora

Pots dir-me què vols:
fer l'amor enlloc de follar?
Però no crec que jo
et pugui escoltar a la realitat,
només les putes saben
què pot fer algú alterat
quan les cartes s'han estripat...

Em fas caure
entre cossos celestials
de marbre blanc;
si em poguessis mossegar
sense punxar-me,
el joc deixaria
de ser interessant.

Trepitja'm, camina sobre meu,
de qualsevol forma petaré
quan estigui massa inflada:
lliga'm, sacseja'm els mugrons
(no tens gaire força).

Abraça'm un instant,
però després rebutja'm
quan estigui caducada,
soc la teva nina submisa,
donada i masegada;

mentre seguim atrapats
entre emocions malsanes
i els manipuladors s'adonin
que no puc pensar ni sentir,
l'espectacle pot continuar.




Comentaris

  • Pallassada[Ofensiu]
    Rodgo | 22-07-2009 | Valoració: 5

    Estimada Teodora, has punxat, perquè aquest poema és una pallassada que es desinfla ràpidament i que no té gaire gràcia. U sento però penso que t'equivoques si segueixes per aquest camí. Aprovada pels pels, pels pels públics naturalment...

l´Autor

Foto de perfil de Teodora

Teodora

25 Relats

59 Comentaris

31288 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Estic condemnada a viure amb intensitat, atrapada per la dualitat, sóc bipolar i bisexual. Els meus relats reflecteixen les contradiccions que m'esquincen. Em limito a resistir, esperant que algú baixi al meu infern per salvar-me sense mirar enrera.