Amor transparent

Tan sols sóc un mirall de les teves fantasies;
tant de temps vas somiar que es feia real...
Però allò que tu no sabies és que els somnis
no es poden dominar: sovint es converteixen
en quelcom monstruós que et pot arrencar l’ànima.

Si et sembla que em pots atrapar,
em diverteix deixar-te frustrat i desaparèixer més enllà
i quan t’adorms al sofà perquè t’has fumat la maria,
em diverteix fer-me de carn i ossos per provocar-te un espant.

Saps que tinc el poder de ficar-me dins dels teus somnis,
de volar pel cel, tornar pel teu infern personal
i caminar sobre el mar dels teus dubtes
o de sobte, fer-te una mamada
per despertar-te dolçament cada matí:
no et sembla que ballar amb fantasmes
del passat és la hòstia de divertit, malparit?

Quan creus que m’estàs mossegant els mugrons,
em fonc amb l’albada i et quedes amb ganes
de tornar-me a posseir.
Quan et sembla que m’estàs penetrant
et clavo la meva daga en algun lloc
del teu cos que no sigui mortal:
és quelcom excitant turmentar
a un noiet que sap fer-se gran.

Si potser algun dia portes una convidada a casa
i a mi em sembla que es posa massa pesada
quan esteu cardant com si no hi hagués demà,
ella tan sols notarà un mà gelada al seu coll,
un parell de vells trucs i la mala pècora deixarà de respirar.

Tot això ho faig perquè t’ho mereixes;
perquè no saps estimar ni respectar
a cap dona real. Els psiquiatres diran
que tens algun tipus de malaltia desconcertant,
però mai trobaran una medicació adequada
ni sabran la nostra veritat...