Bulímica total

Un relat de: Teodora
Sempre vols que et despulli en públic,
a mi m’agrada alimentar-te amb mentides blanques;
amor meu deixa’m ajudar-te a relliscar
mentre t’arrossegues per terra coberta de nata
i tothom et devora com si fossis una porca agredolça.

Quan obres la nevera, els teus pits
es tornen vermells com la llet sencera
que t’empasses amb fruïció,
fins que arribi la fi del món.

Quan penses que has menjat massa
i has de treure buidor per no engreixar la frustració,
quan la vida perd el sentit i decideixes
l’has d’escalfar al microones fins que peti:
d’això se’n diu ser bulímica total.





Comentaris

  • El Nou Rei del Rocanrol | 10-11-2011 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt, gens ensucrat i original, no sé què és però fa rellegr

  • molt bó[Ofensiu]
    aromadarç | 22-08-2011 | Valoració: 10

    m'agrada la teva manera directa i senzilla de donar nom als sentiments i a un fet tant fort com aquest, sembla que al despullar-lo li treus angoixa...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Teodora

Teodora

25 Relats

59 Comentaris

29827 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Estic condemnada a viure amb intensitat, atrapada per la dualitat, sóc bipolar i bisexual. Els meus relats reflecteixen les contradiccions que m'esquincen. Em limito a resistir, esperant que algú baixi al meu infern per salvar-me sense mirar enrera.