Cercador

Llista categories

La tragèdia i la proesa

Un relat de: Bonhomia

La música esclata,
els esperits corren esvalotats
i ens espien,
mentre nosaltres
no captem el so
ni qui viu després de mort.

Estem tots guardonats
per una vana opinió
i per vanes accions.
Tenim tendència a menjar-nos
la nostra sang, el nostre cor,
per fer-los fútils.

No busquem el bé,
som bojos imprecisos
que no veiem la realitat.

Som coets fallits,
som branques d'un arbre mort,
que va voler viure de passió
i va morir de tristor.

Doncs tan sols tenim esperança
per forjar ficcions,
disparar als enemics sense bales ni boca...
Enemics que no coneixem
i que més aviat imaginem.

Però...
rere cada cantonada...
hi ha quelcom que ens pot fer canviar,
inconscientment,
per donar-nos la consciència.

Llavors,
serem més endavant
els qui espiarem,
en vida,
els qui buscarem la pau.

Els esperits són per adorar-los,
per veure'ls, per dialogar.

El nostre repte és caminar
endavant, sense esforços,
cap a la clau
de les portes de la veritable existència,
en mort, en vida,
i viure la festa que ens van arrencar
al néixer,
i fer reviure l'arbre
que ressucitarà,
amb el nostre llinatge,
i per fi el món deixarà
de ser el gran espectacle de la decadència.

Sergi Elias
15-Maig-2.009

Comentaris

Afegir comentari

Bon poema![Ofensiu]
brins | 21-05-2009 | Valoració: 10
Has cercat metàfores molt belles per fer un crit a la vida que m´ha emocionat. Cal que aquestes branques mortes que anomenes, les reguem contínuament, dia a dia, perquè puguin reviure i florir. Crec que depèn tan sols del nostre esforç.

Una forta abraçada,

Pilar
El teu poema [Ofensiu]
- | 18-05-2009 | Valoració: 10
m'ha recordat una cançó
« Sur l'arbre mort, plus rien ne peut pousser. Rien que les fruits de son douleur. »
Estic pessimista, ja veus.
Un poema contagiós[Ofensiu]
nuriagau | 18-05-2009 | Valoració: 10
Un poema que pretén contagiar-nos les ganes de viure apassionadament. Una idea que està expressada d'una forma molt directa i explícita.

Malauradament, però, sovint ens sentim com coets fallits.

Has sabut trobar un títol molt encertat i amb gràcia.

Felicitats pel poema!

Núria
La vida no és fàcil[Ofensiu]
Teodora | 17-05-2009 | Valoració: 10
El teu poema m'ha recordat que la vida no és fàcil, però per les persones fortes tots els obstacles són oportunitats per créixer i per trobar una sortida. Al final sempre ens resta l'esperança i el record d'haver estimat i que ens hagin estimat. M'agrada molt com escrius, m'hi sento identificat perquè jo també utilitzo imatges potents per comunicar-me i la poesia que té quelcom de "visual" s'agareix perquè és fàcil de comprendre. En aquest sentit els meus referent culturals són semblants als teus i ostres jo també sóc Lleó!
Senzillament...[Ofensiu]
annah | 16-05-2009 | Valoració: 10
perfecte!

Expliques, relates i metaforitzes sobre el món on vivim, injust i ple de tragèdies!
Però fas un cant a la pau futura, ple d'esperança. i alegria.

"som branques d'un arbre mort,
que va voler viure de passió
i va morir de tristor"

Aquesta estrofa m'ha fet posar la pell de gallina! És genial!

Un petó enorme i una abraçada immensa!

Anna

Valoració mitja: 10

l´Autor

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515253 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits

Biografia:

L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >