M'ha encantat, en serio, és fantàstic, quin final tan inesperat i a la vegada tant genial!!!!

Ja feia moooolt de temps que no escrivia comentaris ni relats, però m'he tornat a decidir a escriure , encara que sí que entre a sovint a la web i he llegit els altres que has publicat.

T'he agregat al messnger, si encara tens el que me pasares una vegada. Encara que estos dies no estaré molt pel messenger, que estic d'examens!!


Adeu!!

Així és com m'he quedat.
Impressionant.
Magnífic.

Quant de temps!!!!!!
Quants records la linea 1 del del metro!!Encara que al meu poble li diem "el trenet".
He estat "ausent" un temps, pero és que no he tingut Internet durant 2 mesos i sols mirava el correu de tant en tant.
Una abraçada.

Hola Sinda, m'ha agradat molt el teu relat. Sols donar-te ànims, t'ho diu una persona que acava de pasar 4 mesets tancaet en l'hospital i que ja porte 7 mesos patint una enfermetat prou fotuda.
Ànim.

Hola Laura, així és com m'he quedat, molt intrigat, desitjant saber més. M'ha recordat a les histories que em contava la meua avia en aquells temps de guerra, ella també anava a l'estació a esperar al seu germanet.
Espere que hages tingut sort als examens, i com des de fa 2 setmanetes que comence a millorar prou espere presenciar en directe l'obra de teatre!!

M'alegre de poder continuar llegint i comentant relats a la web, i sobretot els teus.
M'ha encantat aquest relat, cada escena està tant ben escrita que anava imaginant-me pas a pas el que escrivies.
Jo ara després d'estar 2 mesets a l'hospital a vore si continue amb la meua autobiografia i de segur que quan estiga curat faré per anar a alguna representació teatral de les teues!!!

Eixe crit de revolució l'he escoltat molt fort mentre llegia el poema!
També et dic una cosa , més val patir que no sentir res.
Espere eixir prompte de l'hospital perque ací no me cooncentre prou per a poder escriure.
Tu no pares d'escriure!!!

Hola de nou.
Ja sé que feia temps que no en sabies res de mi.
Bé primer, anem al relat: com tot el que escrius, m'agrada, i ja tinc unes ganes tremendes de devorar els meus àlbums.
El cas és que torne a estar ingressat, però m'he adonat que puc conectar-me inalàmbricament, així que el que havia escrit fins ara , començaré a publicar-ho.
Gràcies per la preocupació, s'agraeix molt.
I no tardes en tornar a escriure algun poema que m'agraden molt.

O es tracten eixos temes tant directament com proposes tu o no s'aconsegueix més que mentides.

Justament ahir per la nit em costava adormir-me i pensava algo paregut al que has expressat tu. No sé si hi haurà algú a l'univers capaç d'ajudar-te o d'ajudar-nos, però ben segur sí que hi han de molt que t'entenen.
Per cert , he de donar-te les gràcies al ser la primera que me fa un comentari, sóc nou ací i m'he alegrat molt de vore que l'havies comentat.
Ah i sóc nen, no nena!!!!!!, i també de València.

Simplement m'ha paregut impressionant. No tinc més paraules per descriure el teu relat.
Continua escrivint així.