Tu rius i els altres ploren...

Hi ha moments a la vida en què trobes a faltar tant a algunes persones que voldries treure-les dels teus somnis i abraçar-les. Somia el que vulguis somiar, ves on vulguis anar, sigues el que vulguis ser, perquè només tens una vida i una oportunitat per fer les coses que vols fer. Tingues la suficient felicitat que et faci dolç, els suficients entrebancs que et facin fort, la suficient tristesa que et faci humà i la suficient esperança que et faci feliç. Posa't sempre a la pell d'altres persones, si sents que et fa mal, probablement també n'hi farà a aquella persona. La majoria de la gent feliç no necessàriament té el millor de cada cosa.
Aquells que ploren, aquells que agafen el millor de les coses que apareixen al llarg del seu camí. La felicitat existeix per aquells que ploren, aquells que els fa mal, aquells que han buscat, aquells que s'han entrebancat, perquè només ells poden apreciar la importància de les persones que han tocat les seves vides. La vida comença amb un somriure, segueix amb un petó i acaba amb una llàgrima. Quan tu vas nèixer estaves plorant, i tothom del teu voltant estava rient. Viu la teva vida de tal manera que quan moris siguis tu el que rius i els altres els que plorin.