Si Tornara a Nàixer

Si tornara a nàixer:

Tornaria a tindre els mateixos pares.
Tornaria a pertànyer a la mateixa família.
Tornaria a fer patir per a menjar de xicotet.
Tornaria a assistir al mateix col·legi públic.
Tornaria a fer els mateixos amics.
Tornaria a passar els dies de la meua infància jugant i disfrutant amb eixos amics.
Tornaria a ser un bon estudiant.
Tornaria a fer-me major i passar a l'institut.
Tornaria a enamorar-me perdudament de les mateixes xiques.
Tornaria a viatjar per Europa.
Tornaria a passar un any fora de casa.
Tornaria a gaudir de l'adolescència.
Tornaria a estudiar a la universitat.
Tornaria a fer nous amics.
Tornaria a cometre els mateixos errors dels quals he aprés molt.
Tornaria a practicar els mateixos esports.
Tornaria a .........

I tornaria a patir la mateixa malaltia hematològica de la qual no sé ni quan ni com me'n sortiré, però que estic segur que eixiré triomfant d'aquesta situació.

Molts vos preguntareu: Per què la tornaria a patir?

Doncs perquè aquesta malaltia m'ha fet conéixer persones d'una qualitat humana extraordinària: hematòlogues/hematòlegs, infermeres/infermers, auxiliars, psicòloga, malalts i familiars de malalts, ...

He aprés a ser pacient, molt pacient, a pensar sempre en positiu davant les adversitats que ens depara la vida, a saber diferenciar el que de debò són problemes dels quals t'has de preocupar de simples tonteries que abans les haguera tractat com a grans maldecaps.

També, gràcies a la malaltia he madurat a la velocitat de la llum, estic passant moments molt durs però al mateix temps també de molt dolços. Aquesta malaltia m'ha fet veure lo preciosa i excitant que és la vida, una vida que he aprés a estimar-me-la i apreciar-la com al millor regal que se'ns pot donar des que naixem.

Aquestes són sols algunes de les raons que se m'ocorren ara mateix, però de segur que hi ha més ja que de les desgràcies i contratemps s'ha d'intentar extreure allò positiu davant d'allò negatiu, allò que és excitant davant d'allò que és frustrant i és simplement el que estic intentant fer jo. La veritat és que no li recomane a ningú passar pel que estic passant jo ara mateix, però una vegada et trobes en la meua situació: per què no afrontar-la i pensar que a poc a poc tot anirà a millor?

Tinc 23 anys, i la veritat és que si em donaren l'oportunitat de tornar a nàixer NO ho acceptaria. Estic content i orgullós de tot el que he fet i de tot el que m'ha passat fins ara. Han segut moltes vivències i experiències en tan sols 23 anys i de segur que en seran moltes més en el que em resta de vida, i ahí estaré jo, gaudint-les, aprenent d'elles, i el que és més important, vivint-les.