VOTACIONS DEL 271 RPV

VOTACIONS DEL 271 RPV. PODEU VOTAR DOS POEMES PER PERSONA FINS DIMARTS, 28 DE GENER, A LES 21.00 HORES.


■Temps per perdre
bufanúvols

Camines per la terra, nevada,
i t'endevines l'angoixa en cada passa.
Massa espectatives, massa orgull t'encega
i creus que caus a terra.

No és possible que et passés a tu, penses.
No pots deixar de pensar, d'errar.
Tantes vegades havies vençut!
Et fas gran, però encara ets dèbil.

On hi ha boira, tu hi veus la nit.
Al migdia, la boira s'aclareix.

No tinguis por, aquesta volta.
Camina conscient fins l'infinit.

■Boirosament
dallonses
Mes de febrer, naturalment
la boira guanya, francament.
(Raül Torrent i Torrent)
------------------

El dia neix amb l'albada
massa trista: porta dol.
Orfe queda la jornada
sense la torxa del sol.

Una tènue bromallada,
fent de subtil tenderol,
cobreix l'horta, enclotada,
d'un intàctil fumerol.

Serà un vel per poca estona...
Creix el dia i el desnona
francament, com si fos tul.

Aquest llenç de teranyina,
al febrer és una rutina,
com poetitza en Raül.

■Hipnotisme centrífug.... Zas! Dins!
Cirène

Res, res, res.
Avui res.

No, no, no.
No pot ser.

Impossible.
Im-pen-sable!
Aconseguir-ho? Mai.

Divendres tarda, per fi.
Per fi, si,
però ningú truca.

Ell em va dir: trucaré.
Ella em va dir: trucaré.
Em desespero.

Obro la tele,
ve son i mandra.

Hauria de baixar a comprar,
a desgana.

Rento la roba bruta,
de la setmana.

A l’ull de bou
fixo la mirada amb escreix.
Voltes i més voltes,
sobre el mateix eix.

Ara, petites gotes condensades,
clamen per sortir,
molt grises, empresonades.

I ningú em truca.

S’ofeguen i s’agrupen,
esbocen varis rierols que llisquen.

Ja ningú es recorda de mi.

La remor ha cesat i segueixo allí.
Immòbil, ulls molls.

- Ningú -.

De sobte,
una veu coneguda em desvetlla
a l’altre cantó de la finestra
i m’alço, corro i l’obro i per fi me n’adono!:

només era un dia de boira!!!


http://www.youtube.com/watch?v=S-wilQEOVz8

- Instruccions per al correcte ús: mirar fixament l'ull de bou.
- Avís: perill d'hipnotització mitjana-greu.
- Recomanacions: abans d'introduïr-s'hi obrir primer la finestra per assegurar-se que no hi ha boira.
- Posta en marxa: ja pot centrifugar! I centrifuga que centrifugaràs!

■Dia tancat
diamant

Dia tancat
en l’atmosfera closa,
rodola el vent
sota el cel estancat,
fermes s’eleven
espigues entre boira
tot conjurant
el sol roig desfermat.

■La boira que ens separa
magalo

A les palpentes et busco
quan els ulls no hi veuen prou
La espessa boira ens separa
però el teu perfum em senyala
cada branca, cada fulla
cada lloc per on et mous.

El vent s’afanya a seguir-te
i em va indicant el camí
El sol que juga amb els núvols
s’ha pogut treure la bena
perquè jo pugui trobar-te
abans que es faci de nit.

■RE: 271 RPV
ginebra_de_camelot

Les espigues dels camps es colltorcen dins del núvol. Fa temps la boira es va instal.lar a la vall i el sol en va fugir ben lluny. Les muntanyes van quedar engolides en el buit: es van perdre els referents.
Algun dia els sentinelles engeguen les flames que il·luminen el camí del poble, i algun pagès anuncia que ha albirat al lluny alguna guspira. Escoltant-lo els habitants creuen que algun dia van formar part d'aquest món.

■Sóc aquí
Elau |

Jo també he ensopegat
i m'he tornat a alçar.
Jo també he mirat enrere
i m'he entristit.

Dels errors del passat,
n'hem après.
De les esperances del futur,
cal que visquem.