Cercador
Sentiments oposats
Un relat de: Silencer- Compartir:
Va ser estrany el moment
Desprès de aquell petó
Tot va ser molt ràpid
Ràpid e imprevisible
El camí que tot va prendre
Per un dels 2 no va ser el rumb previst
Un dels 2 anava en direcció contraria
I la ceguesa del amor no li deixava veure la crua realitat
Passava el temps
I la vida i la realitat separava els camins
Però un dels 2 no el veia
E il·lús pensava que la felicitat
Estava a prop
Però ella s´ allunyava més
Temps de incerteses dubtes i amors
Mentre per un de ells
Se li acostava el plor
Que ell no volia assumir
Un dels s´ il·lusionava
El altre tenia més por
Por perquè un de ells dos no
Veia la realitat
Fins que el temps
Va ajudar a la part que patia
Ajudar a desfer el sofrint propi
Era una tarda solellada
On tot va perdre el sentit
I van esclatar el plors
Allà al bosc
Es van perdre molts projectes
Alegries, il·lusions
Somnis de alçada que van caure de cop
A la crua realitat
La realitat et sorprèn quan menys to esperes
I canvia sentiments en dècimes de segon
Ha passat el temps
Un plora en silenci
Assumint realitat
Respectant al altre
I te dubtes
Te dubtes de si la vida va posar-lo
A prova per aprendre, que la realitat
La realitat apareix quan menys to esperes
Posa a tothom al seu lloc
I cal saber conviure
I entendre-la
Ha passat temps
De incerteses dubtes i emocions
Mentre un recupera la normalitat
El altre pateix en silenci
Silenci que mai ningú escoltarà
Ara tot dorm
El dubte etern
La memòria mai oblidada
La esperança sincera
El passat , passat es
I un final no ha de ser mai un ja està
Sinó un som.-hi
Per que el futur
No es mes que la il·lusió del present
I mai el record del passat
Comentaris
-
...[Ofensiu]SweetInnocence | 12-10-2007 | Valoració: 10
Es molt doloros el tema del que parles en el teu poema, dos persones que sé enamoren sense saber que el futur no els vol junts... m´has fet recordar un d´aquests amors que es ploren en silenci... i m´ha agradat especialment el final, tan esperançador:
"El passat , passat es
I un final no ha de ser mai un ja està
Sinó un som.-hi
Per que el futur
No es mes que la il·lusió del present
I mai el record del passat"
SweetInnocence -
reflexe d´un mirall[Ofensiu]llunai | 09-10-2007 | Valoració: 9
Tothom ha viscut el que aqui relates tan tendrament. Hem tingut eixa sensaciò de il·lusionar-nos per aquell amor que volem tindre, que volem compartir, que volem saboretjar..... L´Amor, la persona estimada.
Quant s´està verdaderament enamorat no veus més enllà del teu nas i no et preocupa res , pq no veus el que hi ha, sols veus el que vols vore.
A mi, m´ha pasat.
Felicitats per expressar-te aixi. En tu estem tots.
llunai
-
Coses de la vida[Ofensiu]selva | 13-05-2007 | Valoració: 9
La màgia d'escriure és que un aboca els seus sentiments però qui llegim fem la nostra representació acomodant-la a la nostra situació. És trist veure com el camí de dues persones es va separant sense saber ben bé perquè: però passa. Una abraçada.
-
de vegades el pasat, no ens deixa avançar[Ofensiu]Densito | 11-05-2007 | Valoració: 10
m´agradat molt poder llegir un relat tantmaco en un dia com avui.
N´estic totalment d´acord amb lo que has espresat. Jo, la meva anima, tambe ha esperimentat uns sentiments molt similars.
Envejo a les persones, que en un plis plas, poden oblidar l´amor, i fer front al futur.
Personalment, no soc d´aquestes, perque encara ara, navego per els records de la persona mes estimada.
un forta abraçada
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
36 Relats
82 Comentaris
36575 Lectures
Valoració de l'autor: 9.03