Ooooh, Gustav. M'ha encantat, he notat l'aigua regalimant per la "meva nuesa". És un relat gairebé eròtic. La música diu que pot arribar a donar tan plaer com un orgasme.
I tu ho has descrit magníficament.

Ens llegim!

Tan de bo la música fos tractada al mateix nivell tant pels joves com pels grans. I que poguessin conèixer les meravelles de la música clàssica.
El Rèquiem és preciós per viure´l a fons, però és una música complicada pels adolescents.
Però és allò que es diu de l'òpera... o t'agrada molt o no t'agrada res. I quan t'agrada, et fa sentir.

Ens llegim!

Genial. Fa uns dies no hauria sabut que és un Steinway, però darrerament em passa allò tan comú que quan entres en un món tot et sembla anar allà mateix. Fa tres dies vaig veure la pel.lícula Green Book, que us recomano ferventment, i llavors vaig decidir fer el meu relat "El pianista del costat" on també apareix un Steinway.
Aquests pianos tan aviat riuen, com ploren, com s'exalten, com relaxen... quina meravella.
M'ha agradat molt com ens has fet sentir l'enyor tecla a tecla.

Ens llegim!