M'ha agradat el teu poema. Jo no serveixo per la poesia, però m'alegro que t'hagi agradat el meu relat de "la guerra del francès".
Escriure és compartir, estimar, besar el teu cor al paper, crear del no res uns personatges, unes vivències... obrir horitzons inexplorats, donar forma a allò que encara no és, no existeix, perquè està cobant-se a la nostra ànima interior.
Crec que tots nosaltres, els que escrivim en català, fem a més un acte de rebel.lia, d'autoafirmació, de llibertat. El futur és a les nostres mans. Tarragona endavant! Catalunya endavant! Defensem la nostra llengua, això sí: respectant totes les demés. Les llengües són riquesa, cultura, joliu. TOTES.
Fins la propera (sí, m'estic fent gran, penso massa, ja ho se).

A mi també m'ha agradat aquest que he llegit, encara que com saps tenim estils diferents. En la varietat està el gust!
No sabia que escric "raro".
Celebro que t'hagi cridat l'atenció. Sempre m'ha apassionat el passat, els sers sobrenaturals, etc.
Ja ens anirem llegint. Ara estic una mica embolicada, estic continuant el relat "la guerra del francès" i l'he convertit en novel.la. Si no em torno folla... potser sortirà qualque cosa de profit, llegible, interessant, instructiu i sobretot estrany per continuar sent fidel a mi mateixa, és clar.
A reveure, guapa.

Trobo que tant en la forma com en el contingut ha lograt l'equilibri ideal. "Hi ha gustos per tot", és cert, però a mi personalment m'agrada la seva manera d'expressar-se, i la temàtica també. Molt encertat. Penso que serà un bon escriptor, almenys ja ho és en aquest gènere.
És un relat intemporal i etern. Enhorabona.