s'hi plasma perfectament la dura i pura realitat de moltes persones que ens resistim a canviar. tot avança, no només les tecnologies i ja ho diu la frase: renovar-se o morir. En aquest breu hi queda ben clar. molt bé!

què vols que et digui, és molt trist. Pot ser que sigui que estic susceptible. Pot ser que sigúi que és molt bo. Potser és el tema, que arriba al cor de les mares. Pot ser que sigui que penso en el meu nen d'un any... Els nens no haurien de plorar mai, almenys no de tristesa, no trobeu?
molt bé, poeta.

Ai Salvatore, quanta raó tens! Jo no ho hauria dit millor, ho comparteixo fil per randa a més... encara que volgués (i mira que hi he pensat estona)no sabria pas què més afegir-hi.
veig que continues igual... o millor.
roser d'Olot

Trepidant. Tanta feina, tantes coses a fer i per fer... és tan cert. Aquesta rutina diària que ens envolta i que fa que ni ens adonem que vivim immersos en una rutina diària, precissament.
A mi, la túnica color palla... m'ha arribat al cor. Seriosament, m'aclareix moltes coses... pensava que em deixaria amb l'incógnita i gràcies a Déu, no ha estat pas així.
Quan comencen no el pots deixar, i a més t'acceleres i t'entra un no sé què...
Molt bé Pilar, així és fa.
Ui, mira quina hora és i jo encara he d'estendre la roba.
Roser d'Olot.