Cercador
crònica d'un conte de por
Un relat de: el poeta- Compartir:
Dos libèlules trenquen l'aire pel cel
destrucció surgeix entre flames
Elles desitgen amb anhel
que aigues es tornin de cop calmes
El nen plora amb recel
pensant qui es la mort..
que vagi al seu hort
i als seus pares porti al cel
desitjo que el món
no arribi més aquest extrem
que un nen perdi el son
per que falta als qui l'estimen
Comentaris
-
a mi m'ha fet plorar[Ofensiu]rosersoy | 12-09-2005 | Valoració: 9
què vols que et digui, és molt trist. Pot ser que sigui que estic susceptible. Pot ser que sigúi que és molt bo. Potser és el tema, que arriba al cor de les mares. Pot ser que sigui que penso en el meu nen d'un any... Els nens no haurien de plorar mai, almenys no de tristesa, no trobeu?
molt bé, poeta. -
Uo...[Ofensiu]Orgull_de_classe | 12-09-2005 | Valoració: 7
eS PREcios... Llegint això he recordat tantes coses...tant debò tot no fos tant complicat`....
Molts petons poeta! segueix escrivint eprque els teus poemes fan que la vida d moltes persones s'empleni de goig...sobretot la meva..
Molts Petons...
oRgull de cLAssE...
A l'atzar agraeixo tres dons; haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida**
M.M.M