Poema dedicat als molts anys de vida. Poema bonic, amb clara descripció de contrastos. I en quant a contrastos el mateix trist i alegre alhora.. S'hi percep els anys de vida molt ben viscuts. Molt macu. Neus

M'agradat molt com has definit el temps, exacte és l'etern company, però sobretot la reflexió important que és treure'n tot el profit d'aquest temps, almenys de l'espai del temps que nosaltres podem dominar.
M'ha vingut al cap una extranya conversa que vaig tenir amb una persona que em deia que hi han gent que comenta que el nostre temps i el nostre destí està decidit, a veure si fos així potser no valdria la pena fer res tan sols deixar-se portar... doncs no són moltes les coses i les decisions que tothom pot pendre i fer en el seu espai de temps. Pots decidir (no vol dir que ho aconssegueixis) però pots decidir per ex. que vols estudiar, de que vols treballar, com vols gaudir del teu temps, amb qui vols estar, a qui vols abraçar, jugar amb els teus fills, tantes i tantes coses...
Bé se m'ha acabat el temps fins a la pròxima.
Neus