El temps

reflexió que hom podria titllar de superficial, més no n'és gens. Analitzes el temps des d'una perspectiva diferent del que fà la majoria de gent.

Téns tota la raó. El temps només i posa el marc i nosaltres les intencions. Això em recorda unes frases que em va escriure una amiga i diu així:
La mort està tan segura d´ella i del seu joc que et deixa tota una vida d´avantatge
Una forta abraçada relataire!!

Ja tens raó, ja, quan dius que el temps és un íntim company, amb més d'una dimensió... un bon marc per al nostre anar i tornar!

Avui no l'he perdut gens, jo, el temps, passant a llegir aquesta reflexió, ja que m'he sentit a prop teu gràcies a les teves paraules, que semblen planeres i sinceres i em permeten conèixer-te una mica, malgrat la distància real...
Per a correspondre't i per si et ve de gust fer una lectura breu, t'ofereixo un poema meu que tracta el mateix tema: Enfiladisses. M'encanten aquestes coincidències!

Espero que hagis tingut unes bones vacances i hagis passat un bon estiu i t'envio una abraçada abans de què s'acabi,
Unaquimera

M'ha agradat molt llegir-te.
Respecte al temps, sempre he pensat que és la nostra vida la que el relativitza mentre ell es manté impassible i inalterable.
Quan som petits, els dies son llargs perque els mesurem relacionant-los amb el poc temps que hem viscut. A mesura que ens fem grans, el dia s'escurça perque el comparem amb la llargària de tots els anys viscuts.

Com tu dis, però, el més important és la manera d'omplir el marc. No és quan dura, sino què faig mentre dura, la manera de gaudir d'aquest company fidel.

Una abraçada

Aquest relat és el que m'ha encisat més d relats. és una molt bona manera de descriure el tems, com un amic o company que sempre t'acompanya facis el que facis. Els meus relatsno són tan bons, per`po espero que en llegeixis algun. Gràcies per haver escrit aquest relat.

Un salud entusiate de ullsblaus1

M'agradat molt com has definit el temps, exacte és l'etern company, però sobretot la reflexió important que és treure'n tot el profit d'aquest temps, almenys de l'espai del temps que nosaltres podem dominar.
M'ha vingut al cap una extranya conversa que vaig tenir amb una persona que em deia que hi han gent que comenta que el nostre temps i el nostre destí està decidit, a veure si fos així potser no valdria la pena fer res tan sols deixar-se portar... doncs no són moltes les coses i les decisions que tothom pot pendre i fer en el seu espai de temps. Pots decidir (no vol dir que ho aconssegueixis) però pots decidir per ex. que vols estudiar, de que vols treballar, com vols gaudir del teu temps, amb qui vols estar, a qui vols abraçar, jugar amb els teus fills, tantes i tantes coses...
Bé se m'ha acabat el temps fins a la pròxima.
Neus

és cert, el temps mai no es perd, perdem altres coses, un relotge, una pila de la radio, però coses intangibles pasen, van, venen, hi són, o no, i naltros seguim fent via, i a voltes, doncs ens perdem.

Una abraçada.

Ferran d'Armengol