El temps

Un relat de: Josoc

Què és per mi el temps? D'entrada penso que és el meu més íntim company. Està sempre amb mi, des del moment en què vaig néixer i fins que m'arribi l'hora de la mort. No m'ha deixat ni em deixarà mai. Ha compartit tots i cada un dels moments tristos o feliços de la meva vida, tant els passats com els presents i, estic segura, els futurs. Mai res ni ningú ha estat tan unit a mi, ni ho estarà mai. De res ni de ningú estic tan segura.

Ara bé, també penso que el temps té com dues personalitats. A més de la seva total i absoluta dedicació a mi, en té una altra de més oberta. Aquesta és una faceta aliena a mi, però que m'afecta com a la resta dels mortals. Quasi diria que és eterna... Existia abans que jo i seguirà existint després de mi. Jo sé coses del seu passat, però no puc estar segura de les del seu futur, només comparteixo el seu present o sigui que té una dimensió molt, molt, molt, més gran que la meva existència i només en comparteix amb mi una petitíssima part.

Solem dir que no hem de perdre el temps. Jo penso que no es pot perdre. El podem utilitzar d'una manera o d'una altra, però mai es perd. Sempre segueix existint inexorablement fent via sense perdre el pas. És tan metòdic i rutinari que el podríem titllar d'avorrit. Segueix el ritme dels rellotges hora rere hora, dia rere dia, mes rere mes, any rere any. No s'altera mai, passi el que passi, ell segueix el mateix ritme.

Sóc jo o nosaltres qui tan aviat el trobem curt com llarg depenent de la situació. És, però, una sensació errònia. Omplir-lo de coses útils o inútils depèn de mi o de nosaltres. Ell només hi posa el marc.

Comentaris

  • montserrat tafalla rigol | 21-04-2010 | Valoració: 8

    reflexió que hom podria titllar de superficial, més no n'és gens. Analitzes el temps des d'una perspectiva diferent del que fà la majoria de gent.

  • de marc[Ofensiu]
    Shedna totires | 17-09-2008 | Valoració: 8

    Téns tota la raó. El temps només i posa el marc i nosaltres les intencions. Això em recorda unes frases que em va escriure una amiga i diu així:
    La mort està tan segura d´ella i del seu joc que et deixa tota una vida d´avantatge
    Una forta abraçada relataire!!

  • Vides enmarcades[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-09-2008

    Ja tens raó, ja, quan dius que el temps és un íntim company, amb més d'una dimensió... un bon marc per al nostre anar i tornar!

    Avui no l'he perdut gens, jo, el temps, passant a llegir aquesta reflexió, ja que m'he sentit a prop teu gràcies a les teves paraules, que semblen planeres i sinceres i em permeten conèixer-te una mica, malgrat la distància real...
    Per a correspondre't i per si et ve de gust fer una lectura breu, t'ofereixo un poema meu que tracta el mateix tema: Enfiladisses. M'encanten aquestes coincidències!

    Espero que hagis tingut unes bones vacances i hagis passat un bon estiu i t'envio una abraçada abans de què s'acabi,
    Unaquimera

  • Gràcies pel consell....[Ofensiu]
    bocidecel | 24-06-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt llegir-te.
    Respecte al temps, sempre he pensat que és la nostra vida la que el relativitza mentre ell es manté impassible i inalterable.
    Quan som petits, els dies son llargs perque els mesurem relacionant-los amb el poc temps que hem viscut. A mesura que ens fem grans, el dia s'escurça perque el comparem amb la llargària de tots els anys viscuts.

    Com tu dis, però, el més important és la manera d'omplir el marc. No és quan dura, sino què faig mentre dura, la manera de gaudir d'aquest company fidel.

    Una abraçada

  • Et poso un 10 perquè no hi ha un 11[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 21-06-2008 | Valoració: 10


    Aquest relat és el que m'ha encisat més d relats. és una molt bona manera de descriure el tems, com un amic o company que sempre t'acompanya facis el que facis. Els meus relatsno són tan bons, per`po espero que en llegeixis algun. Gràcies per haver escrit aquest relat.

    Un salud entusiate de ullsblaus1

  • És cert, és així[Ofensiu]
    romarmir | 21-06-2008 | Valoració: 10

    M'agradat molt com has definit el temps, exacte és l'etern company, però sobretot la reflexió important que és treure'n tot el profit d'aquest temps, almenys de l'espai del temps que nosaltres podem dominar.
    M'ha vingut al cap una extranya conversa que vaig tenir amb una persona que em deia que hi han gent que comenta que el nostre temps i el nostre destí està decidit, a veure si fos així potser no valdria la pena fer res tan sols deixar-se portar... doncs no són moltes les coses i les decisions que tothom pot pendre i fer en el seu espai de temps. Pots decidir (no vol dir que ho aconssegueixis) però pots decidir per ex. que vols estudiar, de que vols treballar, com vols gaudir del teu temps, amb qui vols estar, a qui vols abraçar, jugar amb els teus fills, tantes i tantes coses...
    Bé se m'ha acabat el temps fins a la pròxima.
    Neus

  • Molt bona reflexió[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-06-2008

    és cert, el temps mai no es perd, perdem altres coses, un relotge, una pila de la radio, però coses intangibles pasen, van, venen, hi són, o no, i naltros seguim fent via, i a voltes, doncs ens perdem.

    Una abraçada.

    Ferran d'Armengol

  • Bon assaig...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 15-06-2008 | Valoració: 10

    ...sobre el temps o sobre el pas del temps, no t'ha passat Josoc que de vegades el temps no és igual a altres? que de vegades una hora ens passa en tres hores i de vegades ens passa només en mitja?, jo crec que és aquest, el temps totalment relatiu, de major ens passa més ràpidament però quan som xicotets ens passa tan lent que ens arribem a descoratjar i temem les hores d'avorriment, hui jo ja no deixe que l'avorriment m'arribe, em pose a treballar o a jugar o a buscar algun amic o a estudiar o a llegir o a fer moltes coses, no tinc por de perdre el temps perquè aquest no és perd mai com tu bé dius, però hui tinc molts projectes, per exemple he aprovat el curs d'accés a la Universitat i també en el mateix any les oposicions a la anterior faena que tenia, espere estar en la bossa de treball, encara que hui treballe en un altra cosa, fa un any vaig aprovar el superior de valencià i bé Josoc pense que estar amb tots vosaltres, llegir, estudiar, treballar, fer les faenes de casa etcètera no és perdre el temps sinó viure, simplement viure, i doler-se, fruir, riure, plorar, morir i viure són maneres de passar el temps i açò vol dir viure. No et sembla Josoc?
    Vinga petons i fins demà, m'agraden els teus escrits sobretot els teus assajos.

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

125 Relats

521 Comentaris

112227 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.