Amb el teu relat sincer, directe, planer, m´has fet reviure molts sentiments punyents (vius) que havia deixat colgats sota munts d'anestèsia racional... més enllà de les muntanyes i valls dels anys.
Com som els que restem vius!
Jo tinc una màxima mínima: si ets capaç d'emocionar-te, és que estas viu per dins.
I cal demostrar-se sovint a un mateix que hom és viu...
Cada Nadal, quan algú a la família fa notar l'absència dels que s`han anat, sento el colpeig del desencís; després de 13 anys el temps no cura les mutilacions de l'amor sincer.