Aquest Nadal no hi eres

Semblaves etern...... passaven els dies, els anys i encara i eres, 83 anys i encara i eres....
Avui 25 de desembre de 2004, estic davant de l'ordinador escrivint lo que per a mi ha representat aquests primer Nadal sense tu.
He començat a recordar els dies abans de la teva mort......quan et venia a veure, cada dia, gaudint de la teva companyia, que jo sabia que aviat deixaria de tenir.
T'estimava tant que vaig demanar a Déu que em permetés acompanyar-te en el moment de la teva mort, no sé per què, però ho necessitava, la meva ànima ho necessitava......
Cada dia t'agafava la mà, mentre et parlava, volia que sabessis que jo estaria allí, al teu costat, que no estaries sol, gens ni mica.
Un mati la tia em va trucar, volia parlar amb mi, em vaig espantar...... hauria arribat el moment i jo no era al teu costat? No, no era això, era per a dir-me que el metge havia dit que et quedaven com a màxim 3 dies de vida i que algú s'ha havia de quedar amb ella a passar la nit.
Arribava el moment......i jo volia ser-hi.
La mort ve tant de sobte, no avisa mai i jo volia ser-hi.
Vaig anar a casa a agafar la roba per a passar la nit, el meu fill Aleix arribava per sopar, no t'havia vist des de feia dies, sabia que si et mories aquella nit a tots dos os sabria greu no haver pogut acomiadar-vos, la meva intuïció em va fer insistir.
Estaves agonitzant...... amb els ulls tancats, la boca oberta i aquell soroll que sortia d'ella, un respirar fort i profund.
Aquella escena va causar un fort impacte a l'Aleix, mentre ell plorava desconsolat, jo acariciava els teus cabells, tot repetint en silenci que era al teu costat, que no estaves sol, que jo seria allí.
De matinada, la tia em va despertà, dient-me que no respiraves, vaig salta del sofà....... ¡¡¡¡Deu meu!!!! No pots haver-te mort sense mi......
Al arribà al teu costat vas fer l'últim sospir. I jo em sentir feliç.
T'ha havia acompanyat, i et sabia feliç, et sentia feliç, estaves be i en pau, a dins del meu cor vaig sentir la pau que tu tenies......una pau que em va travessar a mi també......va ser una experiència inexplicable i inoblidable.

Sempre que em veies em deies lo bonica que estava, i a mi m'agradava escoltar-ho, doncs per aquest motiu i sols per aquest motiu, el dia de l'enterrament em vaig vestir amb un conjunt blanc, que era el vestit que portava l'últim dia que em vas dir lo maca que et semblava. Estava preciosa, radiant, com a tu t'agradava que anés.
Vaig trigar dies a plorar, aquell dia no podia......em sentia feliç de haver estat al teu costat en el últim moment. Hi va haver qui no ho va entendre, però a mi em donava igual, em sentia tant unida a tu i et sabia tant feliç......que rés importava.

Avui es Nadal i t'he trobat a faltar...... a la teva cadira, allà a on sempre tu t'ha seies, avui estava asseguda la promesa de l'Aleix, t'hauria agradat tant conèixer-la...... es tant bonica......i a tu t'ha agradaven tant les noies boniques...... i estimaves tant a l'Aleix......
Avui recordava quan desprès de dinar sempre, cada any, recitaves el poema de la mare, es tant bonic.......que encara que no vulgues havia de fer un esforç per a no plorar.
Avui es Nadal i tu no hi eres.