Molta raó... perquè continuar estiman si ja l'has perdut??

Salut i revolta!

ptonss

Qui no se sent identificat amb la situació que estàs describint? Tothom alguna vegada s'ha sentit així... Angoixes, sentiments trencats, pànic... tanmateix hem d'intentar ser cada dia un xic més feliços malgrat les adversitats... tot i que hi han moments que la pressió és tant forta que és insostenible, ho engegaries tot a rodar... però vaja aquí estem al peu del canó...

Apa Salut!

Petons

Si algú em pogués explicar com tu fas per escriure tan bé i per trobar aquestes paraules tant encertades... sense cap dubte tens tota la raó, estic completament d'acord amb el que dius... Fas un retrat de la realitat perfecte... ara m'explico perquè tant de pessimisme...
Bé, et continuaré llegint! Segueix així però potser una mica de... alegria¿? Somnis utòpics...
Apa molta salut!

Gran dosi de pessimisme... o potser és la realitat, una realitat marcada per la pèrdua, de nits amargues i dies eterns, de somnis utòpics (com sempre dic). Vaja, em sembla que amb tant de dolor enfonsarem el món... val la pena lamentar-se tant? ¬¬'
Apa reflexiona!
Salut!

Tant la situació com el poema és realment tendre i melancòlic. Sr. Bonnín, el felicito, aquest poema està farcit de màgia, una màgia pura digne de ser regalada, un present com aquest, en un moment desafortunat, es lo millor pot esperar, el fet de veure que el teu entorn es preocupa per a tu és realment molt bonic...

En fi, espero, Itaca, que trobis algun dia, la teva illa somiada? la Itaca esperada...

Una abraçada

Un relat molt pur i suau,.. està farcit de tendresa, malenconia, placidesa i de simplicitat.
Els sentiments que hi evoques són molt sincers i les emocions que s'entreveuen molt captivadores... Pensa que la situació que estàs descrivint és màgica, i tu mitjançant la poesia, mitjançant aquest art diví la converteixes immediatament amb realitat, una realitat que tu has volgut,..
Noia, pensa que cada vegada que intervé la teva esplèndida habilitat per jugar amb les paraules, per trobar les metàfores adients, per d'alguna manera fer cada vegada més bella i idíl·lica aquesta poesia, fas que el lector/ora s'immergeixi en un mar de sal dolça, on cada ona i cada gra de sal, palpa de tal forma a les persones, que ens embriaguem de la teva poesia,...
Bé doncs, tramuntana continua així! Molta sort i salut escriptora de la terra!

Molts petons

PD: Per cert, d'on ets?