Buidor eterna

Un relat de: Anònim

Dolor,
tristesa i soledat.

Terribles paraules,
que es repeteixen cada dia.

Il·lusions,
que sempre es desfan.

Esperances,
que desapareixen.

Buidor eterna,
en tota la meva vida.

Comentaris

  • després de la buidor...[Ofensiu]
    sergi monserrat | 31-08-2006

    després de sentir-te buit, sempre, tard o d'hora, acabes ressorgint. Si ja has passat per moments de buidor, només cal esperar amb els ulls oberts que la vida et vagi omplint de bons moments.

  • uff...[Ofensiu]
    penombra | 30-08-2006

    Gran dosi de pessimisme... o potser és la realitat, una realitat marcada per la pèrdua, de nits amargues i dies eterns, de somnis utòpics (com sempre dic). Vaja, em sembla que amb tant de dolor enfonsarem el món... val la pena lamentar-se tant? ¬¬'
    Apa reflexiona!
    Salut!