Prou que ho fem sense adonar-nos-en. En l'amor no hi hauria d'haver edat, ni sexe, ni color...Benvingut allò que ens fa feliç. M'ha agradat el teu poema, potser no és tan musicat com el meu, com tu dius...hehehe. Gràcies per el teu comentari, no saps la il·lusió que em fa el fet de saber que la gent em llegeix i perd part del seu temps a fer-me algun comentari...
Felicitats!

Poblet, de històries com aquesta, els grans de cada casa en podrien explicar un feix. Va ésser una guerra absurda, cruel i vergonyosa. M'agrada com l'has narrat, des del punt de vista d'un nen que no sabia què passava. Enhorabona!

Gràcies per els vostres comentaris, m'il·lusiona el sol fet de saber que hei llegit el meu poema...

M'has sorprés, Jaumedelleida, hahaha Felicitats!!

Moltes gràcies per els vostres comentaris...Aquest relat és fruit de l'amor incondicional que sento per aquesta terra tan màgica...I és cert el que descric, només entrar en aquest port, tot canvia, entro en un altre món, fins i tot jo em sento canviar...Sóc una catalana perdudament enamorada de Menorca i, no hi puc fer més.