Cercador
LA LLUNA I EL MARINER
Un relat de: Ocellet de la cueta verda- Compartir:
LA LLUNA I EL MARINER
...i la lluna li teixeix
randes argentades
i la mar li bressola la tristor,
l’oratge li xiuxiueja
paraules mai oblidades
de la pubilla que,
en terra anhela el seu amor.
........
Pobre mariner!
derrotat, vençut
i amb l’ànima esquinçada
plora la solitud del seu cor.
.......
Ja fa dies que una onada
s’endugué la vela major,
el timó, el seu pare
i, dels germans, el menor.
.........
Resta sol amb quatre fustes,
la lluna i la tristor.
Ai, aimada, com t’estimo,
com dol aquest enyor!
.........
Ja em defalleix el cos i l’ànima,
ja albiro el teu rostre en l’horitzó
...i la lluna li teixeix
randes argentades
i la mar li bressola la tristor,
l’oratge li xiuxiueja
paraules mai oblidades
de la pubilla que,
en terra anhela el seu amor.
........
Pobre mariner!
derrotat, vençut
i amb l’ànima esquinçada
plora la solitud del seu cor.
.......
Ja fa dies que una onada
s’endugué la vela major,
el timó, el seu pare
i, dels germans, el menor.
.........
Resta sol amb quatre fustes,
la lluna i la tristor.
Ai, aimada, com t’estimo,
com dol aquest enyor!
.........
Ja em defalleix el cos i l’ànima,
ja albiro el teu rostre en l’horitzó
Comentaris
-
Un poema[Ofensiu]Josep Ventura | 18-03-2015 | Valoració: 10
que m’agrada molt, i no se perquè el sento musicat i encara m’agrada mes.
Salutacions
J.
l´Autor
8 Relats
16 Comentaris
6239 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Sóc una catalana del Maresme perdudament enamorada de Menorca i de la seva parla, del sol, de la lluna, del mar...Vaig aprendre no fa pas gaire a escriure la meva llengua amb més o menys correcció, quan calia fer-ho no m'ho van permetre, i d'ençà de l'aleshores l'estimo amb més frissança si cal. M'agrada descobrir paraules i barrejar mots antics en els meus escrits.
He retrovat el plaer d'escriure que vaig deixar oblidat en un calaix junt amb l'adolescència ja fa un bon grapat d'anys. Ara m'hi poso i no trobo el moment de parar.
Sóc una incondicional de la Rodoreda i d'Aloma, de la Colometa...i d'aquesta manera d'escriure que, dient poc, ho diu tot. Després de rellegir Aloma més de quaranta vegades vaig descobrir l'original del 1938...ara el rellegeixo una i altra vegada captivada per la dolçor i la musicalitat del català que va emprar...
-Un desitg: assemblar-m'hi
-Una realitat: no hi ha color ni l'haurà mai
-Un impossible: conèixer-la
-Un somni: llegir-la en veu alta perquè la conegui tothom