Un relat ben curiós, sense dubte. M'ha agradat força. La tragèdia al final és d'aquelles que no t'esperes però d'algunes maneres no et sorprèn que una persona d'aquest tipus acabaria trobant-se amb un destí semblant. L'únic que em pregunto és què va passar al final amb el govern de les illes Caiman.

Gràcies també pel teu comentari, és cert que al meu relat (Injustícies) hi falta una mica de context. El vaig escribir pensant molt més en descriure uns esdeveniments puntuals que no pas explicar la relació entre cadascun i el personatge principal i entenc que això pot confondre al lector, gràcies per dir-m'ho. Es tracte de una noia que en un dia es troba amb quatre persones diferents i cada una li provoca uns sentiments de incompetència i el resultat d'aquests sentiments és finalment una ràbia per coses que ella anomena injustes.

M'encanta com descrius els imatges, sons, el lloc...un pot imaginar-se allà mateix.

Un escrit molt reflexiu, darrere hi ha molts d'aquells pensaments que sempre en acaben trobat al llarg de la vida. Un poema preciós. Puc sentir el silenci del bosc i en la distància, els crits de les gavines.

M'ha agradat sobretot la última frase...hi ha tanta veritat.

Gràcies pel teu comentari Perla de Vellut. Sí, estava feliç quan escrivia aquest poema, estava passant per un temps quan tot el mon se m'obria amb uns colors intensos, era com si estigués veient i sentit tot per primera vegada.

Jo també m'he preguntat com pot ser que per dins es pugui patir tant i per fora es vegi una normalitat enganyador. El teu escrit em transmet tot això que hagis passat sense que jo conegui els fets.

L'amor i afecte que sents tal i com el descrius és una bellesa. Es percep un amor pur, senzill, i entregat. Una joia d'escrit.

Un escrit molt bonic. M'han vingut ganes de plorar perquè descrius molt bé el procés pel qual hem passat molts, jo inclosa. Encara em falta per arribar a aquest punt, però n'estic segura que arribaré, i bé. No és un punt dolent o dolorós, com ben deixes clar, sinó un de tranquil·litat i bellesa. L'estima que ens queda després de tot i que ens acompanya cada dia és una cosa tan bonica exactament com has descrit aquí.

Gràcies per compartir el teu escrit. Està bé saber que hi ha altres persones que passen per els mateixos sentiments, emocions, preguntes. Tot i que trobo que inclòs l'amor propi no consola.

Gràcies per compartir el teu escrit. Està bé saber que hi ha altres persones que passen per els mateixos sentiments, emocions, preguntes. Tot i que trobo que inclòs l'amor propi no consola.