Que les lletres no ho tapin.

Quan et crida l'encís
de l'ombra dels pins,
tu tens por.
I busques el mar.
Per que el mar et dona força.
Reapareix l'ombra dels pins;
i tu tornes a fugir.
I així setmanes i mesos.
Es la vella historia
de mai acabar.
Fins que tu no ho vulguis,
no arribarà el fi.
Fins que tu no t'atreveixis,
a parlar i a caminar, sense por.
Pensa que hi ha un moment per tot,
també per estimar i fer l'amor.
A l'ombra dels pins
hi ha la vida, agafa-la,
no ho dubtis, agafa-la.
Sempre, l'ombra dels pins,
entre la vida i tu.
Escolta amb atenció,
la veu de la poesia: es la vida.