Preciós escrit d'una primavera que sembla que costa d'arribar, però que hi és present. I bé, gràcies a poesies com aquesta la podem sentir més aprop, més pura...

Breu però concís! Com expressar amb tan poques paraules tantes coses...
Felicitats!

Adonar-te i escriure't tot això t'ha costat 3 anys i mig, però ho has fet i això és el que importa. Adonar-te de tot plegat però no des del "pobret de mi" sinò des de l'assertivitat. I el més important, haver extret conclusions i haver après a estimar-te com et mereixes.
No deixis de cultivar aquest amor cap a tu mateix, aquest és el camí!
Molts ànims i a seguir brillant!

Et llegeixo per primera vegada i m'ha encantat!
Felicitats pel teu relat!
Seguiré llegint els teus relats!

Curt però sincer, clar, precís!
M'ha agradat llegir-te. Seguiré fent-ho!

M'encanta llegir els teus versos i veure la transparència i bondat que s'entreveu en cadascun d'ells!
Molt bon any!

Cada poema teu és màgia. En aquest descrius la capacitat que té el poema de transmetre les emocions, fins i tot més arrelades.
Felicitats de nou!
Seguiré llegint-te!

Em costa decidir-me, i bé, em quedo amb les dues versions. M'agrada la força que dónes a tots i cadascún dels mots i frases que construeixes. Ets capaç de fer sentir amb la teva poesia, i suposo que per això m'agrada llegir-te!
Una abraçada,

La vida és bonica i també complicada. Sovint ens aturem a pensar-hi i ostres! Quantes coses hem deixat perdre? Quants cops hem abandonat la lluita per por?...
Com molt bé descrius, la vida és per viure-la i cal fer tot el possible per a que dominin més els dies de sol que els de pluja!
Estima't i estima la vida; aquest és l'únic i el vertader tresor i secret!
Seguiré llegint-te! :)
Una càlida abraçada,

Felicitats pel teu relat, realment m'ha captivat!
Segurament perquè sóc una romàntica enamoradissa, perquè la manera com descrius els sentiments em fa reviure records, perquè és el meu punt feble...
M'agrada especialment quan dius : "Regales els plaers i dies juganers, recordant els tresors, desplaçant tots els plors." M'encanta! Felicitats!
Seguiré llegint-te!

Una vegada més m'has captivat amb el teu escrit. Especialment m'ha agradat quan dius: "Quan treguis el calendari, el clau a la paret no és testimoni de res, el veritable calendari és el que queda a les teves venes, a la sang del teu cor, a les ninetes de la teva mirada, en els somnis d’ulls oberts..." És tant real el que dius, expliques i fas sentir...
Gràcies per, sense adonar-te'n, ajudar-me.
una abraçada,

Estimada Unaquimera,

De seguida que he vist el teu comentari he clicat... I màgia! Saps que ja l'havia llegit? Doncs sí, el vaig llegir poc després de publicar el meu i em va captivar.
La meva frase preferida és: "Glopejo l'amarga combinació de record i malson"... La trobo tant aconseguida...
Gràcies per tot. M'encanta obrir el correu i veure que tinc un comentari nou...
Gràcies per tot, de veritat.
Estem en contacte.
Una mega abraçada,

Ets... Tot això que descrius i sobretot una persona amb una sensibilitat increïble; doncs amb poques paraules ets capaç de transmetre tantes coses...
Felicitats onatge!

Nefertitis.

Una vegada més et llegeixo i no deixes de sorprendre'm. M'encanta sobretot l'ultim paràgraf; aquesta metàfora dels batecs del cor i les paraules, l'he trobat tant aconseguida...
I m'ha agradat perquè he trobat paral•lelismes amb els últims haikus. Gràcies Fada, m'ajudes a no fer-me sentir sola o "bitxo raro"...
Gràcies per ensenyar-me.
Una forta abraçada,

Feia dies que no et llegia, però no deixes de sorprendre'm gratament.
Quan he començat a llegir el relat,suposo que com d'altres, tenia la sensació de que era una mare cuidant de la seva menuda... Més endavant, he començat a dubtar i finalment, quan he vist que era l'àvia... No he pogut evitar emocionar-me. Potser perquè m'ha portar records de la meva àvia, morta fa poc... No ho sé... El fet és que de nou m'has encisat amb la teva poesia.
Felicitats de nou!
Una càlida abraçada,

Nefertitis