4 de setembre....

4 de setembre... Havia planejat tantes idees per aquest dia... Volia que fos únic, irrepetible, suposo que com tots els moments que vaig viure al teu costat.
Però avui finalment no tinc res a celebrar, o potser sí. Puc mirar enrere i adonar-me dels obstacles que he superat, dels objectius assolits amb èxit, dels errors que m’han permès un aprenentatge, de les vegades que he somrigut, d’aquells instants en el quals m’he sentit especial, estimada...
M’ha costat adonar-me que sense tu jo també era algú, que podia fer la meva vida i sentir-me igualment vàlida. M’he acostumat a mirar a l’altre cantó del llit i a no veure-hi ningú, a arribar a casa i presenciar que ningú m’esperava , a caminar sola, a comprendre que no pots idear móns idíl•lics; crear una vida al costat de algú sense uns fonaments ferms.
Avui és 4 de setembre, un dia com qualsevol altre. Només espero que siguis feliç, que hagis trobat algú amb qui compartir les teves coses i els teus móns. Jo m’he trobat a mi mateixa, potser no del tot, però crec que aquest és el camí i això és el que vertaderament importa.