l'interrogant ,Arriba el Nadal al vostre cor?
Es una pregunta que tots tindriem que fer-nos,doncs el Nadal en si s'està perdent,i tot es pur consumisme.
Però de debò a pocs ens arriba el Nadal al cor.
Monise.

Me quedat bocavadada amics així molt lluny els vull.

Aquest relat es molt divertit encara que fa un xic paura,però una mica només

En aquest relat reflexes una persona que possiblement estigui passant una gran depressió,però jo diria que si aquesta persona llegeix aquest relat pot revifar igual que una flama que està a punt d'apagar-se i sense saber com ni perque revifa i es torna en una flama amb molta embrenzida.

Quin tros de dona ha d'esser la Judit,tal com la descrius es diria que la coneixes molt ,molt i és una gran amiga i companya.

Quan en una reunió d'amics surt el tema de les llufes o les tifes "merda",es un tema que té molta teca doncs cadascu diu la seva.

Com un escrit que diu,no se de quí és però diu així.

Aqui te sientas pesado y doliente
y te levantas ligero y contento.

WC

Jo no soc ni pagés ni tampoc polític però tothom és el que ha escollit ser,per bé o per mal.

El polític es queixa peró té un bon sou,el pagés té una mala collita o cau una calamarsada,i reb subvencions,però algú pensa amb els ciutadans en general? donc ja us dic jo que NO,perque els que sempre els hi toca el rebrà en tot són a ells,a nosaltres.

Reconec que m'he pica't en aquest tema continuaria però no és el lloc ni el moment,fins aviat.

Ja estava un xic nerviosa doncs pensava que l'amo no recolliria la tifa.

El gos després de la tifa
està content,salta i corre.
L'amo no corre però està
tambè content perque ja torna a casa.

Tambè pot corre perque fa mala olor la tifa?

Gràcies per escriure aquest relat,doncs em sento plenament identificada,però no obstant pendre una decisió sempre costa un xic,però en realitat les primeres decisions són les que valen.

Intentare reflexionar i decidir-me.
Torno a repetir gràcies per haver escrit el relat.

El cava és un esclat d'alegria tal com expreses en el teu relat doncs alçare una copa per brindar , per tots els escrit que tú ens regales,i que nosaltres els lectors,escriptors d'aquest web podem gaudir.
Salut per tú i tots els de Web.

En aquesta nir d'agost regna el silenci i la pau,com en tantes altres nits de l'any,però tal com escrius dones molta pau aqui et llegeix.

Com deixis d'escriure endavant !!!!!

es meravellos en recorden las nits d'estiu quan hi a la pluja d'estels.
Molt maco no deixes d'escriure mai.

no tinc paraules per expresar el que he sentit al llegir aquest sonet

Tens tota la raó Mar,no cal posar-se trist doncs si una nit no veus la lluna,es que els nuvols l'han tapat o bè per que encara no t'has llevat.
I si el que desitges es cavalcar damunt de la lluna,no t'enganyis,fes-ho damunt del llitet que no tindràs tan perill,doncs de la lluna pot caure,toca de peus a terra.
Es conya,segueix com sempre.
Petonets.

Salvatore continua així,tens molta teca per llegir,però amb molta dolço,t'han fet una correció.
Sense ofendre a ningú.