Cercador
El cas de l'estanc
Un relat de: Sergi3- Compartir:
Comenti'm que ha passat abans de lassassinat - em va preguntat el detectiu.
-Sí, li ho vaig a contar tal com ha passat.
-Li importa que gravi la nostra conversa?
-No, no. Començaré.
<
Vaig entrar dins l'estanc i allí la vaig veure, era vella, tenia un cabell blanc i curt i uns ulls verds i foscos. Era baixa. Era una dona intel·ligent.
-Oh! Que fas tu per ací? - em pregunta.
-No res Joana, tan sols volia parlar amb tu.
-Jo també. Vull parlar-te sobre l'últim llibre que has tret "Una mort".
-Em vas a dir que he fet malament una altra vegada.
-Doncs sí. No et saps expressar. I la història era bona. No tens futur en els llibres de misteri. Tindries que buscar un altre tema.
-Doncs no sé quin.
-Podries començar amb llibres per nens.
-Per què?
-Perquè són més fàcils d'escriure.
-M'estàs dient que no sé escriure?
-Exacte. No t'expresses bé. Comença pels llibres simples, després ves pujant de nivell. És el millor que pots fer.
-Sí, però primer hauré de tenir un poc d'imaginació i poder fer una bona història que no me'n ve cap.
-Pobrissó. Va que et regalaré una cosa.
I així vam estar parlant una bona estona.
Després vaig tornar a casa. Va tocar el telèfon.
-Qui és?
-Sóc jo, Anna - em contestà una noia.
-Ah! Hola!
-Ho sento hui no he pogut anar a ta casa, és que m'ha eixit feina al treball. Ho sento.
-No passa res. Tampoc no t'obligo a res.
-Sí. Tens raó! Ah! Molt bo l'últim llibre que has tret.
-Doncs ets l'única que ho penses. I a més, si m'ho digués una persona que no fos la meua germana m'agradaria més.
-Va, tu saps que els teus llibres són bons.
-Sí... segur - vaig dir fluix.
-Si puc passaré demà.
-No fa falta, dona.
-Sí, passaré... si puc
-Bé. Doncs adéu.
-Adéu.
Al dia següent em vaig despertar de mal humor, no vaig desdejunar, no tenia fam. Mirí el tvtext de la tele i em vaig posar molt content.
A les dotze vaig anar a parlar amb la Joana a l'estanc. Tenia ganes de comentar-li la nova història que sé m'havia ocorregut. Vaig arribar allí, no hi havia ningú. Em vaig esperar uns minuts mirant les prestatgeries on hi havia tabac, segells, pipes, tabac de pipa, encenedors, llumins, uns gots i res més ja que era una tenda petita. En aquell moment va eixir del magatzem un home vestit de turista, amb una gorra verda i ulleres negres. Feia un metre setanta i devia pesar uns setanta-cinc quilograms. Després al veure que no apareixia la Joana me'n vaig anar a casa, pensant que estaria fent alguna cosa important.
Vint-i-cinc minuts més tard va venir l'Anna, amb cara d'enrabiada.
-No et creuràs el que m'ha passat, un graciós m'ha punxat la roda del cotxe.
-Això és impossible, dona, per a que te la voldrien punxar?
-Jo que sé - Em contestà.
-I ara com ho arreglo. Tindré de cridar a la grua.
Vam anar a la sala i mentre ella telefonava a la grua jo mirava les noticies de la televisió:
-Una noticia d'última hora. S'acaba de trobar el cadàver d' una dona de cinquanta-set anys al poble de Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona. La dona es deia Joana Giner, una lotera, sembla que a mort apunyalada. Fa mitja hora. No se sap res més. Continuarem informant-vos durant aquest noticiari.
-Anna... has sentit això?
-Déu meu, pobra Joana. I pensar que fa mitja hora jo estava al forn de pa d'enfront. Quan estava dins del forn ha sigut quan m'han punxat la roda - va sospirar.
-Sí? I jo estava dins en aquell moment i he vist eixir un home.
-Telefonem a la policia? - Va dir després d'un silenci incòmode.
-Serà el millor.
Aquí acaba la meua narració>>
Eren aproximadament tres hores després de l'assassinat. Havia vingut a casa el detectiu encarregat del cas, Ferran Cucarella.
També hi havia uns quants policies.
-Srta. Anna. Està vostè d'acord amb el que ha dit el seu germà?
-Sí.
-Saben quina ha sigut l'arma del crim? - Va preguntar el detectiu.
-No.
-Pareix ser un dels ganivets que venia la Sra. Giner, encara que en el que l'han assassinada no l'han trobat.
-Em pareix que en tinc un - vaig dir.
Li'l vaig ensenyar, estava acabat de netejar
-É d'aquest tipus - Em va dir. Després es dirigí a la meua germana -Srta. Anna ha vist vostè l'home que li ha punxat la roda?
- He vist un home, però no sé si ha sigut ell o no... Era un home d'un metre vuitanta més o menys. Anava vestit amb una jaqueta roja que duia una caputxa. La duia posada.
-Gràcies. On és el seu cotxe?
-Davant el forn de pa, en el carrer de l'estanc.
El detectiu es va dirigir cap a quatre policies, lis va dir una cosa, es van girar i eixiren de l'habitació.
Després d'uns minuts se'n van anar tots. Em quedà sol, em vaig mirar a l'espill, pensant en la Joana. Sóc un home de 31 anys, d'un metre setanta-sis, no molt lleig i sense sort. No tinc molts amics. I ara amb un menys. Em vaig posar a plorar.
Al dia següent va tornar a aparèixer el detectiu:
-Bon dia - em digué.
-Bon dia detectiu, com va el cas?
-Un cas un poc difícil.
-Sí?
-Estava fent alguna cosa?
-No res, si se m'acudia una bona història, mai se me n'acudeix cap.
Va riure.
-Per què riu? - vaig preguntar
-Per no res. Aquest cas és molt original.
-Sí? Per què?
-Per com ha estat fet. Ja sé qui és l'assassí, ho sabia?
-Sí? Qui?
-Li ho explicaré. Ahir l'assassí va anar a l'estanc ben prompte, va discutir amb la lotera, i per un impuls agafà uns del ganivets del magatzem i la matà. Després eixí i punxa la roda de la seua germana i se n'anà cap a casa.
-Perdoni, però és absurd. Per que l'assassí voldria punxar la roda de la meua germana?
-Ho explicaré millor. Vostè, senyor, va entrar a l'estanc i va tenir una discussió amb ella. Suposo perquè la víctima li va regalar una butlleta de loteria. Va tocar i ella volia que li'l tornés, vostè la va dur dins del magatzem agafà un ganivet i l'apunyalà. S'enrrecorda de quan vostè va dir "Mirí el tvtext de la tele i em vaig posar molt content" Devia ser per que li havia tocat la loteria molta gent ho mira en el tvtext.
-I si havia vist una altra cosa (amb l'Andreu Buenafuente)?
-Deixi'm acabar. Després vostè va eixir. Fora va vore el cotxe de la seua germana, parat davant el forn. Que passaria si la seua germana arribava abans uqe vostè a casa? No podria amagar ni el ganivet ni la jaqueta roja que duia posada. Així que punxà la roda amb el ganivet que havia matat a la Joana. Prova d'això son les taques de sang que hi havia a la roda. Vca netejar les petjades dactilars i se n'anà cap a casa a netejar el ganivet. A mi m'acaba de dir que estava pensant una història que no sé li n'acudia cap i vostè em va dir "Tenia ganes de comentar-li la nova història que sé m'havia ocorregut"
-És mentida.
-Ho tinc gravat. A més digui com podia estar el ganivet moll si va dir que no havia desdejunat? Com podia tenir el ganivet si la Sra. Giner no els havia posat a la venda? Ho va dir vostè, en l'estanc hi havia "tabac, segells, pipes, tabac de pipa, encenedors, llumins, uns gots i res més". I encara hi ha més, em pot dir quan fa vostè?
-Un metre setanta-sis.
-La seua germana va dir que havia vist un home d'un metre vuitanta i d'un metre setanta-sis a un metre vuitanta no hi ha molt.
-És mentida.
-Em permet que busque entre la seua roba una jaqueta roja?
-No, no pot.
En aquell moment entraren uns policies i m'agafaren.
-Jo no la vaig matar!
No em feren ni cas, m'obligaren a entrar dins del cotxe de policia, mentre jo no parava de cridar, encara que sabia que havia sigut jo.
Comentaris
-
Aclaració[Ofensiu]Josep Clínez | 29-10-2004 | Valoració: 7
vull aclarar el ke ha passat. El meu amik fa ya temps ke deixà la web, i kuan vaig veure ke si li fikava un 10 sortia a la llista dels més votats, o vaig fer per a ke ell s'animes i tornes a la web. Pero vech ke le fikada ben enfons (la pota), kom va passar amb el comentari ke li vaig fikar al Sergi Yague. Apa, doncs, nomes demanar ke em perdoneu i ke em valoreu per el ke eskrik, no per el ke faig.
Bye. (el 7 és la meua valoració vertadera, el ke pense de veritat)
-
sense paraules[Ofensiu]monise | 28-10-2004 | Valoració: 5
Me quedat bocavadada amics així molt lluny els vull.
-
Doncs això, un 10[Ofensiu]Josep Clínez | 23-10-2004 | Valoració: 10
Doncs ja està
Valoració mitja: 7.33