L'aigua i el vent són bones companyes, res hi fa el sexe de cadascuna.
De vegades, són companyes impacients, d'altres agosarades o melangioses que et van tenynit els dies amb els seus colors indesxifrables. Com els bons companys, mai claudiquen, mai s'ensorren, mai defugen del teu costat, jo aigua, et vinc a veure perquè tant se val si ets dolça com salada, m'has vingut a veure, galana per primer cop. Mai havia escrit enlloc res perquè algú ho pogués llegir, i tu n'has estat la primera lectora i fins i tot t'has deturat al meu revolt. Jo t'he llegit també a tu, he escoltat la teva remor, m'ha agradat com descrius allò que molts cops ens passa desapercebut, m'ha agradat perquè fins i tot en algun moment m'ha semblat sentir-ne el gust i el perfum a les meves mans. Tu vas escollir un dia ser aigua, jo no he escollit encar ser res, és culpa de la vida que no em deixa triar, però si pugués ser vent vindria, vindré, perquè l'aigua i el vent són bones companyes. Gràcies.