AIGUA

El meu comentari, després de tan temps sense passar-me per relats en català, no seria gens nutritiu per l'escriptor. Així que estalviaré temps en això. És un bon text el de l'AIGUA

Tansols dir que m'ha fet molta gràcia que avui que torno a rondar per RC hagi trobat un relat amb un comentari meu, curiós si més no. D'entre tants i tants relats trobar-ne un que jo hagués comentat no era fàcil.




L'aigua, com a font de vida i bellesa, per bandera i per trencar fronteres

L'aigua com a misteri i regal diví

Salut!
pOL

Aigua salada o dolça m'entra al cor com un fort caval, amb les teves lletres de passatgers.

M'ha encantat el teu relat, és molt humid, gràcies a l'aigua de mars oblidats.

Em recorda bastant al meu poema:
T'estimo natura!

Gràcies per aquesta estona de lectura.

Salutacions.
ullsblaus1

...és un gran percentatge d'aigua es queda curt després de llegir el teu relat. M'encanta.

Una abraçada.

Mare meva!
Quin escrit.

Aquestes paraules posen melodia a la vida. Posen ritme als sentits.

Felicitats.

Som aigua en una part molt important.
L'aigua dolça i forta per una set...
L'aigua salada per navegar les il·lusions...
I també bressol de llàgrimes...

Gràcies pel teu comentari...

Si em mires als ulls no
hi vegis l'home, ans la
persona amb defectes d'home...


Et desitjo que sempre siguis aigua salada...
ja saps que el shomes tot ho contaminen...

salut. onatge.

L'aigua és el vehicle de la natura, i per tu a més a més, va ser el vehicle que et va portar fins a nosaltres, i avui, 4 mesos després de la publicació del teu primer relat t'has fet el teu lloc i el teu espai ...


Molts petons !!!

Txell

M'ha agradat la musicalitat dels sabors de l'aigua. Poesia molt aconseguida.

Una abraçada de Naiade

dolça i ben lligada

clariana

L'aigua i el vent són bones companyes, res hi fa el sexe de cadascuna.
De vegades, són companyes impacients, d'altres agosarades o melangioses que et van tenynit els dies amb els seus colors indesxifrables. Com els bons companys, mai claudiquen, mai s'ensorren, mai defugen del teu costat, jo aigua, et vinc a veure perquè tant se val si ets dolça com salada, m'has vingut a veure, galana per primer cop. Mai havia escrit enlloc res perquè algú ho pogués llegir, i tu n'has estat la primera lectora i fins i tot t'has deturat al meu revolt. Jo t'he llegit també a tu, he escoltat la teva remor, m'ha agradat com descrius allò que molts cops ens passa desapercebut, m'ha agradat perquè fins i tot en algun moment m'ha semblat sentir-ne el gust i el perfum a les meves mans. Tu vas escollir un dia ser aigua, jo no he escollit encar ser res, és culpa de la vida que no em deixa triar, però si pugués ser vent vindria, vindré, perquè l'aigua i el vent són bones companyes. Gràcies.

Efectivament fas un joc maravellos amb l'aigüa dolça i la salada per expressar els sentiments, amb una sensibilitat esquisida. Crec que tens ànima de poeta i n`hauries dèscrire més per fent-se gaudir del teu art. Fins aviat...

és el element literari més important d'aquest poema, on entres amb unes imatges que recreen la vida d'una persona i les seves experiències, a través de la imatge de l'aigua.

molt maco de veritat, m'ha agradat molt!

aquest poema sobre l'aigua, aquesta companya dolça de la nostra vida, que tot ho omple, ho transfigura amb la seva grandesa. Contemplar la mar i escoltar-la... no hi ha res més relaxant, com la veu d'una mare eterna.
Enhorabona i una abraçada!

M'agrada el joc que fas amb la naturalesa: aigua dolça, aigua salada; que es van tornant en diferents moments de la vida, evocats com a instantànies.
Però quin sentit atribueixes a cadascuna de les aigües?
L'aigua dolça és la infantesa, la innocencia i per tant la felicitat? I potser aquesta aigua dolça del riu acaba abocant-se al mar, barrejant-se amb l'aigua salada, i esdevenint més realista, més responsable, més trista a vegades?

És possible que m'estigui equivocant. Moltes vegades, en escriure, les coses no tenen un sentit tant clar. Però llegint-t'ho, em fa ben bé la sensació que cada "aigua" l'associes a un sentiment concret.

Quan pugui t'aniré llegint. Saluts.

Gràcies per enviar-me aquest relat, m'ha agradat moltíssim. Senzill, tendre, directe... L'enhorabona!
Espero poder continuar gaudint del teu talent durant molt de temps!
Mil besades i una infinitud de somriures per a tu!!
Per cert, vejam si ara que ja formes part de la família et dónes a conèixer un xic més. ;p
Cuida't!!! I molta, moltíssima màgia!!

En primer lloc, gràcies per comentar el meu relat! I sí, estic d'acord amb tu: "naufragar una mica és una fase més del camí..." Saps... com més temps passa, menys clar tinc això de guanyar o perdre, perquè si és cert que la sensació és forta en el moment de viure-la els anys sovint et fan veure que allò que pensaves que era un guany ha estat un desencert i al inrevés.
Com aquest aiguabarreig d'aigües que tu ens apropes. Dolça, salada? De vegades agredolça per la melangia que hi sura o per el goig en què es dilueix maldestrament, formant llunes, com d'oli.
Aigua, si, per naufragar o per surar fugint del naufragi.
Una abraçada, aiguasalada, d'ànim per continuar a la conquesta de la riba.

Es un relat molt tendre i amb molta força, ple de sentiment i amor.
Molt ben estructurat i relatat.
Un petó.

Genials les imatges presentades com a flaixos ràpids.
Genial de vitat, m'agrada molt
El tema especialment

"Per un món amb la consciència de l'aigua i la bellesa d'ella per Bandera!"

Salut i ànims!
pOL

Trobo que és molt dolç i suau, aquest relat, està ben aconseguit.

Ho hauria pogut explicar la Miranda, ha ha ha (acudit sobre un personatge meu).

Felicitats, salut!!!

T'he l'he votat sense voler... ho sento. Imagino que no és res dolent (ho dono per suposat), però t'ho volia dir, per si t'hi fixaves. El cas és que no voto pas relats ni poemes, ni sé tan sols per a què serveix.

En fi, he pitjat el botó quan canviava de pantalla després del comentari...

Bé, aprofito per donar-te una abraçada de nou.

Ja pel títol m'ho semblava... que seria una bona companya de poesies de la terra, aquesta aigua. I certament ho és. Fas servir semblants recursos i igual estructura. Evidentment el resultat és també el mateix: un poema molt inspirat, ple de belles i encertades metàfores, un bon homenatge a l'aigua, de la que tan depenem. M'agrada tot el que dius en aquestes poesies.... és com si tinguessin argument i vida pròpia.
En fi, esperant els propers que espero vinguin.
Una forta abraçada de l'Arbequina.

Per cert, gràcies pel comentàri.

Una vegada em van dir: "Un primer relat és un repte, un segon un somni,..." i em van enviar un petó salat! Jo vaig contestar: "Has acceptat el repte? Somies? … si et ve de gust, diguem on és la teva platja." i vaig enviar una abraçada en una ona! D'això aviat farà un any...
Però la propera nota dins una ampolla deia: "Hores d'ara jo no tinc res escrit en cap paper: totes les vivències i sensacionsque volen sortir estan al meu cap o a al meu cor,
segons els moments..."


I ara que per fi escrius i et llences a l'AIGUA, ho fas sense invitar-me a una bona remullada! Ohhh! Sort de la casualitat, que ha fet que avui em comentessin l'últim relat en què vas escriure, i en llegir-ho i fer córrer el cursor, he vist que el teu nom apareixia subratllat!?! i, en clicar damunt, que tenies DOS relats!!?!!

Bé, deixaré el tema de la llaaarga espera i em centraré avui en aquest primer!

Has triat un títol líquid i transparent per a un poema que és com un diluvi de paraules belles ( vida, naturalesa, infantesa, camí, llar, esperit, temps, descobriment, amor, persona, petó, llàgrima, primer, darrera, moment... ), com una pluja de mots plens de significat intens ( pluja, riu, aigua, sorra, sol, jocs, calor, fons... ) , tot un raig d'adjectius fluids ( dolça, llarg, salada, estimada, enamorada, vessada ... ) i un bany de verbs significatius (créixer, acompanyar, lliscant, obrint, abraçant, descobrir ).

Llegir-ho és fer tot un trajecte essencial, un creuer vital, alternant el punt de vista ara a la riba que llepa l'aigua dolça, ara des de dalt la barca que ens porta, amb les veles ben inflades pel vent de l'atzar... ara a la vora amb els peus clavats a la sorra de la platja, ara immersos dins el bressol de les onades...

"Tinc ganes ja de llegir el teu segon relat" així que tornaré per aquí aviat... encara que no m'hagis invitat explícitament!

Una abraçada ben mediterrània,
Unaquimera

He rebut el mail amb el link a aquest poema i m'ha vingut bé llegir-lo ara. No és la primera vegada que rebo mails amb aquesta invitació, però he de reconèixer que ara feia temps que no en rebia cap.

Bé, anem a comentar quatre coses d'Aigua. El poema està ben enfocat en tant que diferencies moments diferents en el temps i en l'espai amb dos adjectius que defineixen dos tipus d'aigua, la dolça i la salada. La rima de cada estrofa acompanya i fa més plàcida la lectura. No em desagrada pas, aquest poema. Això sí (sempre ho faig, jo, espero que no et molesti!) et tot just un parell d'observacions:

- La reiteració d'aigua dolça / aigua salada a l'inici de cada vers (en lloc de fer-ho, per exemple, només a l'inici de cada estrofa), al final es fa una mica ferragós. No vull dir que estigui malament, simplement que potser no hagués quedat tan enfarfegat repetir-ho una vegada i una altra. Ep, que consti: mera opinió, eh???

- Els versos tenen una estructura sil·làbica molt diferenciada. No es tracta, tampoc, que tots els versos hagin de tenir un determinat nombre de síl·labes. El cas és que potser si no hi hagués tanta diferència d'un vers a un altre, el ritme seria més compassat, no sé si m'explico.

Bé, que enhorabona, benvingut/da a RC (si no és que ja corries per aquí amb algun altre pseudònim, que no es pot pas descartar, jejeje!) i salutacions molt cordials!!!

Vicenç

Qui ha dit que la Poesia no deu descriure?Que això resta per a la prosa...Que la Poesia deu de suggerir tan sols...Doncs, mai he estat d'acord, i aquest poema teu em fa reafirmar-me amb el que ja hi pensava. A més, la constant al·litaració del mot "aigua" li dóna una musicalitat molt adient.
Una forta abraçada!
i... endavant!

FRANCESC del poble de Beniatrol (la meua Sinera particular...)

un mail de relatsencatala que em convidava a llegir aquest relat, amb un enllaç que m'hi portava. Una nova iniciativa, suposo, perquè és el primer cop que rebo un mail d'aquest tipus, recomanant-me de llegir un relat en concret.

M'ha fet gràcia, i m'he parat a llegir-te. He començat amb Terra i he acabat amb aquest; dos bons poemes, amb l'interessant recurs d'anar repetint les mateixes paraules el principi. M'ha agradat com, d'aquesta manera, anaves repassant els diferents aspectes de la vida:

Aigua dolça que vares acompanyar-me en la infantesa
Aigua salada com a fons del primer petó a l'enamorada
Terra que ens colga la ment en el nostre darrer adéu

Bon començament, aiguasalada!

Dan