que no vaig a la platja a l'estiu, tot i que visc a tocar. Just per les moltes incomoditats que tan bé descrius, a més de la pudor dels cosmètics per a torrar-se que fa servir el personal, els gossos descontrolats, els putos nens que et trepitjen la tovallola o t'esquitxen amb aigua glaçada quan estàs a punt d'adormir-te, o la sorra que et rebossa, quan has aconseguit estirar-te mollada i impol.luta, i que et dispara les xancletes de la foca de torn que pasa distreta pel teu costat, mentre li regalima el "calipo de lima".

Un plaer llegir-te.

i tants sentiments expressats, i de tantes formes com autors hi han.

Acabo d'aterrar en aquesta web que estimula a escriure, encara que no t'assegura veure les muses.

Agraeixo el teu comentari.

Comprovo que, pel que he anat llegint en aquestes pàgines, hi ha professionals de la ploma, amateurs, escrivans, es-criptic-cors, escrivents, escriu-malalts, escrijuganers, literassanadors, literassanants... de tot i més.

Sense valorar ni jutjar, que cadascun de nosaltres exercim del que podem i anem evolucionant al nostre ritme, he trobat una forma deliciosa de nodrir-me.

Tot just començo i observo que amb tu tinc molts i molt variats plats, exquisits alguns.

M'agrada veure't asseguda a la platja. Opino, com tu, que la felicitat rau dins nostre, encara que en comptes de treballar per cercar-la, m'estimo més acceptar els molts i breus moments en els que hi connecto amb ella (ja veus, sóc mandrosa de mena).

Marins petons des de Cabrera de Mar.

Pilar

m'agrada el teu únic relat ( .)

afegir que a més de no voler canviar coses, a més d'entendre-les (no sempre fa falta), el que em sembla, personalment imprescindible és
ACCEPTAR-LES.

Suposo que això ho duu el temps

un petó.

Gairebé els teus 20 relats + molts dels comentaris, que déu-n'hi do.

Molts d'aquests comentaris són poesia "per se". Has aconseguit crear un poliedre d'amics/gues-admiradors/es que t'estimen, em sembla intuir. T'ho mereixes. Brodes amb paraules, i transpires emoció i amor.

Poca cosa (res) et puc dir que no sàpigues, respecte als teus escrits que han estat tan comentats i valorats.

Miqueta enveja tinc!!!!!! miqueta no, molta, conscient i sana, estimulant diria.

Acabo d'aterritzar per aquí, encara no sé com obrir portes i és que n'hi ha moltes. Fa por. Mostrar-se és alhora excitant i et fa vulnerable.

Si hagués de definir-te pel que he llegit de tu ho faria amb una paraula: intensa.

T'ho curres nena!!!!! fins aviat.

no té preu, el ritme tampoc. Segueixo pensant en petites precisions en quant a les comes i els punts. He llegit part de la teva obra i t'he afegit a autors favorits Bruno.

Diria que escrius per plaer i amb plaer al fer-ho, i puc dir-te també en dóna llegir-te.

Bo, amb ritme, història original i ben resolta. L'enumeració d'objectes dóna un efecte de diapason agradable i original.

Em fixaria més en la puntuació. Les comes i els punts millor repartits, farien encara més facil la seva lectura i comprensió.

Un plaer llegir-te.

d'amants com aquest. Tambè en versió femenina i bisex, pots escollir colors i tamanys.
Si te'n duus tres al preu de dos. Jjajajajajajj.

Gràcies vicent.

pel teu comentari. Vegeta, has pensat que amb una mica de paciència i desenvolupant més aquest relat podries fer una bonica novela, o un conte?.

M'he llegit els teus escrits. En alguns d'ells m'he quedat amb la impressió que els acabes molt depressa (Coitus interruptus). Els podries desenvolupar més per donar-nos els plaer de llegir-los. No es tracta només de fer-los més llargs.

Els arguments són originals i imaginatius. Vull ser constructiva, no crítica. Hi moltes formes d'escriure, totes són expressió de nosaltres mateixos.

T'encoratjo a seguir escrivint, i et suggereixo, si m'ho permets, que ho facis poc a poc, disfrutant-t'ho, com si fessis l'amor.

Abraçadotes.

Pilar