Cercador
la lluna al cove
Un relat de: Maria del Pilar Ventura Py- Compartir:
La lluna blanca i rodona es reflectia al cove de zinc. La nina, nua, la va voler agafar, i s'enfonsà en l'aigua tèbia amb olor a llegiu, curiosa com era.
Va tancar la boca per no empassar ni gota, i sense respirar va entrar en un dolç adormir-se.
Ni temps, ni sorolls, ... ni res. Un remolí vuit de silencis, trencat per un xiulet agut de campana infinita.
La mort, mare que bressola. Desfer-se en el no-res. Record inexistent, mil vegades explicat i no entès.
l´Autor
7 Relats
17 Comentaris
11370 Lectures
Valoració de l'autor: 9.58
Biografia:
Nascuda a Barcelona (Poble Nou) al juny de 1959. Funcionària, terapeuta, mare, socialista, treballadora social.Contradictòria, calidoscòpica, enamorada de la vida, i de la meva vida. Feliç sense vergonya. M'agrada escriure com respirar, profundament, a poc a poc, i de totes les maneres que he descobert fins ara.
I em queda tant per descobrir, tant per aprendre, tant per expressar, tant per assajar i equivocar-me.