tu no has madurat encara...i ho saps...

fots fàstic...

ostia ja has tret aquella fotografia...serà pel que et vaig dir?
trobo que no escrius malament, però em dona la sensació que al principi del poema parlaves com si fossis ell...no crec que estigui penedit i menys que tingui el cor consumit pel mal que t'ha fet...ell no ha fet res, tot t'ho has montat tu sola, al enamorar-te d'ell...


PD: ja era hora que traiessis aquella foto...

m'ha encantat, jo pensava; aviam amb què em sorpendrà i al final m'has ben sorpès, no pensava que anès per aquí, això de que quan ets al seu costat creus que només existiu vosaltres 2...molt maco, felicitats!!

i perdona si t'he ofès, però és que ja n'estava una mica fart i he hagut d'explotar, ho sento eh

penso que la teva poesia fot fàstic i la teva cara també, els teus comentaris són ridiculs, tindràs 15 anys, però tia sembla que en tinguis 6, si no recordo malament, en un dels teus relats dius que vols madurar i apartar de tu la nena petita, jo trobo que tens raó has de madurar moooooooooooooooooooooolt, mooooooooooooooooolt, mooooooooooolt, ets patètica!!

m'agrada molt, gràcies per comentar-me.

tu dius que en el meu relat et sents identificada, doncs jo amb aquest relat teu també m'hi sento, gràcies per les teves paraules, et seguiré lleguint!

FELICITATS

que; Que bonic és l'amor, la innocència dels 15 anys...

felicitats!!

s'ha de cumplir, oi tan!
vinga anims, que vagi bé, m'agrada la teva poesia!!

aprofiteu aquests vuit mesets que us queden, aprofiteu-ho al màxim!!

però no sé com "animar-te" o consolar-te...
només et puc dir que potser el que passa és que, inconscientment, no vols acceptar que en realitat l'estimes i això t'hagui fet creure en lo contrari...bona sort i felicitats

m'agrada aquesta historia, el relat i tot en general, molt bé, en serio.

m'agrada la opinió que tens de la vida d'això que us hagi tornat a donar el que fa temps us va donar...pel fet de que éreu massa innocents...

felicitats!

quins collons, a sobre de que t'atreveixes a fer el que has fet vas i no ho dissimules gens...

espero que no se t'acudeixi publicar res més,
si ho fas que sigui amb un altre nom,
crea un altre autor...
pq per molt que vulguis no podràs arreglar el que has fet...

sort...

res com la teva poesia sincera...

i el millor és que encara et queda molt per aprendre...que encara ho faràs millor del que ho fas...

m'agrada com escrius

marc