Em sembla interessant la facilitat per fer amistat que crees amb el fantasma. Una cosa que penso, és que podria ser un fantasma tan llaminer com tu, i , la propera vegada que compris gominoles, ja saps, a donar-n'hi!!!

petonets de la Maite

Eiii, Eva, aquest relat sembla que l'hagis pensat la nit de la Castanyada. Bé, ara tothom l'anomena com ho fan als Estats Units però nosaltres ja sabem de què parlem. La nit de bruixes per exel.lència a casa nostra.
Em figuro una nit de boira i ombres, amb els sorolls d'alguna au nocturna i el vent sacsejant les branques dels arbres ...
Molt bé!!!
Un petó Maite