Et felicito Jesús Miquel,
jo tinc tan sols 19 anyets i moltes vegades he sentit el mateix. La meva vida sexual va començar als 14 anys, si bé fins els 16-17 no s'activà amb més força.
Moltes vegades he sentit el desig momentani de fer sexe, però moltes més de fer l'amor.
Sovint em sento sol. Reconec que sóc afortunat amb la família, els amics del meu poble, els de la universitat, els de Barcelona... però tot i així em sento sol. Molts matins quan em llevo tot sol, imagino com seria la vida amb algú al costat. Sé que pot sonar del tot estrany que als 20 anyets escassos pensi en una parella, però començo a estar tip de les frivolitats del món gai: cuartos oscuros, cruising a la platja, aquí i allà. Què és això? Reconec que molts ho hem fet. Jo també, però em cansa, m'agota, em redueix al no-res com a persona.
Ara que havia conegut una persona amb qui primer vaig xerrar i després, un cop va començar a anar a més, primer em va abraçar i es va oblidar força de "la meva col·lega de l'entrecuix", ha marxat.
Passaran dos mesos, però crec que amb ell podria anar bé, podria funcionar... així que passats aquests dos mesos, no em donaré per vençut.
En Pablo serà per a mi, i ara no és el moment d'ennutjar-me.
Jesús, sort amb en Carles... i pensa que la buidor també és una etapa que s'ha de viure, però que, com totes, passa. Ànims i sort a la vida!