Ràbia, tristor, dolor... emocions que m'arriven amb el teu text i que em recorden vivéncies també del meu passat a la escola. Pocs pares i mestres són prou valents i tenen les coses prou clares com per posar fre a la crueltat dels nens i dels adolescents. Els altres, els que tenen por, miren a una altra banda mentre les víctimes pateixen.
El que has fet escrivint aquest relat, deixant anar els teus sentiments i compartir-ho aquí ha sigut un gest molt gran i valent.

Completament d'acord amb tú. Sol passar a més, que quan demostres que ets capaç de fer més sarau que els que estan beguts al teu costat i descobreixen que no has begut una gota, et miren com si fossis un individu boig, perillós, com si la capacitat per divertir-se i fer gresca sense intoxicar-se fos antinatural.

Gràcies per els vostres comentaris i suport! ^^