Quants anys tenies?

Un relat de: hikari


Fa temps, molt temps enrere,
quan no eres més que un nen ...

T'han insultat, i s'han mofat de tu.
T'han colpejat, i s'han acarnissat en tu.
T'han traït, i t'han culpat a tu.
I quants anys tenies?

Han exigit de tu, que fossis cada dia més.
Han restat valor als teus èxits, perquè donessis sempre més.
Han menyspreat les teves habilitats, perquè t'esforcessis sempre més.
I quants anys tenies?

Se't va criticar la teva feblesa, enlloc d'ensenyar-te a llaurar la teva força.
Se't va voler inculcar, enlloc d'ensenyar-te a trobar les teves pròpies respostes.
Se't va sobreprotegir, enlloc d'ensenyar-te a obrir i tancar portes.
I quants anys tenies?

I durant tota la teva vida, que has fet amb aquest nen?

L'has insultat, i t'has rigut d'ell.
L'has colpejat, i t'has acarnissat en ell.
L'has traït, i l'has culpat a ell.
Però aquest nen, no saps quants anys tenia?

Li has exigit, que fos sempre més.
Li has restat valor als seus èxits, perquè podria haver donat més.
L'has menyspreat, perquè podria haver-se esforçat més.
Però aquest nen, no saps quants anys tenia?

L'has anomenat feble i covard.
L'has anomenat estúpid i ignorant.
L'has anomenat dropo i d'ímpetu mancant.
Però aquest nen, no saps quants anys tenia?

I tot i així ...
t'has seguit esforçant,
has seguit buscant les teves pròpies respostes,
has seguit buscant a aquest algú,
has seguit plorant en silenci,
el cor marcit, bategant tot just en el pit,
i un nen en tu, ofegat per el teu ressentiment,
i aquest nen, no saps quants anys tenia?

I ara, que algú ha arribat a la teva vida,
i ara, que se t'ha mostrat la dolçor i l'empatia,
i ara, que et desfàs amb la seva sola mirada i somriure,
Pots veure quants anys tenies?

Ara que veus com ella somriu als seus,
Ara que veus com ella juga amb els seus nebots,
Ara que veus com ella estima així a tots els nens,
Ara, mira enrere i diga'm, si ets capaç,
Pots veure quants anys tenies?

Ara ho se.

Ara el veig,
Quan temps portava allà amagat?
Ara l'escolto.
Com vaig poder estar sord al seu lament?

L'animo, perquè l'hauria de criticar?
L'abraço, perquè l'hauria de colpejar?
L'estimo, perquè l'hauria jo de odiar?

I li ensenyo: jo sóc en qui t'has convertit.
i li murmuru: tots els dolents ja s'han esvaït.
i li prometo: no tornaràs a resultar mai més ferit.

Li tendeixo la mà, forta i curosa.
Li ofereixo la meva mirada, càlida i orgullosa.
Li dedico la meva rialla, alegre i bondadosa.

I ell, ell em somriu, i plora d'alegria,
i ell, ell m'abraça, el seu riure és una melodia,
i ell, ell em mira, la seva mirada és pura i cristal·lina.

Saps ara quants anys tenies?

Tan sols eres un nen espantat,
que l'únic que necessitaves,
era algú que t'estimés,
i que estigués al teu costat.

I aquest algú,
SÓC JO.



Aquest relat el vaig publicar originalment al meu blog el 4 de Febrer del 2015. He volgut compartir-ho aquí en català ja que sembla que, al cap de un any, el tema torna per madurar i sanar-se del tot amb una nova comprensió: l'amor propi :)

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de hikari

hikari

8 Relats

13 Comentaris

7207 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
No em vaig interessar per la lectura fins els 18 anys, en descobrir la literatura fantàstica. Desde aquell moment, escriure ha sigut per mi una forma de expressar el que sento, el que penso i el que crec, en forma de metafores, poesia o relats. Tinc un blog on he publicat alguns relats en diferents idiomes, i m'agradaria anar-los publicant aquí també però en català.